Violeta - República

Sorry. Estaba de parranda.

2012-01-28T16:58:00.008+01:00

Potser he arribat massa tard. Però això no està mort. No hi ha hagut 2011 per el blog...per a ell, després de 2010 vé 2012. Ha estat una tranquila i lleugera transició, una vecaina!

Què cony he estat fent tot aquest temps? Com ha passat tant ràpid? En fí, n'hi ha per una estona :D
Si ens remuntem a finals de 2010, em trobava fent cert treball del qual ara me'n ric força. 2n de batxillerat, TDR. Treball de recerca. Recordo que m'ho vaig passar bé fent-ho, bàsicament perquè hi vaig incloure el que em donava la gana. Em passava el dia dibuixant, fent fotos al parc, barallant-me amb el Google SketchUp... Va ser força curiós. I llavors va tocar presentar-lo, cosa que no se'm va fer massa difícil.

Aquell curs també va tocar fer un viatge final, a Lanzarote, una setmana. Aquella illa em va sorprendre més del que m'imaginava... I encara ara la recordo. Les roques volcàniques arreu, el sol picant de mala manera, les urbanitzacions, totes pintades de blanc... Les coves, la vegetació quasi inexistent... Gran, molt gran.

El curs va acabar amb la selectivitat, periode moooolt intens, que no tornaria a repetir per res del món. Bàsicament per l'agonia de pensar que t'ho jugaves tot en un examen. Que al final no n'hi ha per tant, un cop agafaves la rutina no et feia res passar-t'hi el dia. Però l'ambient no era sa. Tot va ser molt estrany, sincerament, senyor lector. Ja havia acabat, ara estava en una espècie de limbo, saps? Ningú sabia què passaria. Va arribar un moment que ja m'era igual. Però el destí m'ha fet seguir un camí concret, del qual no me n'he pogut sortir. Arquitectura.

Ara visc entre el poble i Barcelona. És un estira-arronça continu, i potser no m'hi he acabat d'acostumar. Temps al temps. Però sí que tenia ganes d'arribar a la capital i dir: D'acord, tinc tot el temps del món per descobrir-te. Volia perdre'm pels carrers, ser aleatori, veure allò que sempre havia vist per la televisió, o vist per internet. Volia conèixer, y aun estoy en ello, la connexió entre totes les coses que formen part de la ciutat. Una cosa tant simple com estar de transbord per Barcelona-Sants i de cop pensar: ni puta idea de què hi ha aquí fora, i decidir sortir, perquè sí, i trobar-te un llac, el tobogan més gran que he vist mai, arbres, fonts... El que em queda encara.

Tornant al tema de la carrera... Ha estat un semestre loco, intens, però estic content del que he aconseguit. Vem visitar Madrid, mai hi havia estat... Sufreixo, però disfruto com mai. De fet, ara mateix porto 40 dies de festa seguits (tot i que entremig hi ha hagut un examen de recuperació). Em queden 4 dies. Dijous començo el segon semestre. Depressió postvacacional? Who knows.

Tot el que he aprés durant aquests mesos es podrien resumir amb el projecte de final de semestre, la meva primera petita cosa mitjanament seria. N'havia de ser important el recorregut, el material, la llum, l'experiència. La paciència amb la maqueta. És un sac de patates amb sorpresa a dins xD Tenir total llibertat en fer el que em dongués la gana va ser el que més em va fer disfrutar-ho.

Y eso. Que a saber què m'espera d'aqui al maig... Tan sols espero que sigui lleu xDDD

Violeta is not dead.

El porc de l'Ota.

2010-12-29T18:17:00.004+01:00

-Així doncs, què és la malaltia de morfeu? –Va preguntar el jove periodista, recargolant nerviosament un dels seus rinxols clars mentre observava com la cinta de la gravadora anava girant lentament.

La metgessa el va mirar amb suficiència mentre es portava la cigarreta als llavis.

-Tu creus que a aquestes alçades m’has de demanar això? –Va contestar-li secament. –Que no mires les noticies o què?

-No, no és això. –Va mig disculpar-se ell sense motiu, intimidat per la mirada freda de la dona. –Però... vull anar més enllà del que es diu pels mitjans de comunicació. Vull saber com és realment, vista des d’un punt de vista científic. Els medis diuen que els afectats es tornen bojos, però no es fa referència a quines són les causes, com es transmet entre les persones, si es pot arribar a curar... Vostè, com a investigadora, què en pensa?

La doctora va mantenir la vista clavada en ell, sense pestanyejar, durant uns segons, fins que donar una profunda calada de la seva cigarreta, il·luminant-ne la punta amb aquell taronja encès.

-La malaltia de morfeu no té causa aparent. –Va explicar, sense gairebé separar la cigarreta de la boca. –Una persona pot trobar-se perfectament un dia i l’endemà intentar saltar d’un tercer pis, barallar-se amb altra gent i en general creure’s una altra persona. Tot allò que les persones malaltes fan. És ben bé una malaltia que afecta la ment dels afectats. Tot i que no sembla que es transmeti per contacte ni pel menjar, l’aigua o l’aire.

-Així doncs, com? –Va demanar ell, sense atrevir-se a mantenir el contacte directe amb ella. –Si no es transmet per cap medi usual, com és que cada vegada hi ha més gent afectada?

-No ho sabem. –Va dir mentre xafava el que quedava del seu tabac dins el cendrer. –No coneixem les causes, tot i que les símptomes són molt clars. Al·lucinacions, insomni, fam, dilatació de les pupiles, així com un augment de l’agressivitat i trastorns de personalitat. –En aquest punt va quedar-se un moment en silenci i va aixecar la vista cap a les persianes mig baixades. –Si els pacients arriben amb temps però, creiem que encara es possible fer-hi alguna cosa. Hem provat diversos mètodes i hem obtingut resultats diversos. L’empitjorament de la malaltia depèn molt de la persona afectada. En el millor dels casos hem aconseguit estancar-la, tot i que no sabem durant quant de temps podrem impedir que la malaltia avanci. I en el pitjor dels casos... bé. Hi ha pacients al nostre hospital que ni tan sols recorden qui són ni on es troben i els hem de mantenir estrictament controlats perquè suposen un perill per les altres persones. Un cop arribat a aquest punt ja no podem fer res.

Un silenci incòmode es va apoderar la l’habitació. Mentre la doctora s’estava immòbil, observant per la finestra, el periodista continuava amb els dits entortolligats amb els cabells, passant la vista nerviosament de la gravadora a la metgessa.

-No hi ha cap pista, doncs? –Va dir en un to que va fer tot el possible perquè no semblés desesperat. –No se sap res més sobre la malaltia?

La doctora va negar amb el cap mentre feia el gest de treure un altre cigarreta. Quan va tenir els dits ficats dins el paquet es va aturar de cop.

-Hi ha una altra cosa en comú, un altre símptoma, si se li pot dir així. –Va dir, alçant la vista cap a ell. –Tot i que no sé fins a quin cert punt es fiable.

El periodista li va dedicar tota l’atenció, reposant les dues mans a les bores de la taula.

-És un somni. –Va dir ella. –Molts dels pacients, quan somien, independentment del somni, se’ls hi apareix la mateixa persona. O al menys, pel que diuen, és el que crec.

-La mateixa...?

-Sí. Diuen que és un noi amb els cabells castanys foscos i “una mirada aterradora”.

-Un noi... Creu que té relació amb la malaltia? –Va demanar el periodista, inclinant-se cap endavant.

-Crec que sí. No estic segura de que aquesta persona existeixi realment. Segurament només es tracta d’una altra al·lucinació. Tot i que no m’agrada com en parlen els pacients.

Ell li va dirigir una mirada interrogant.

-N’hi ha que simplement diuen que l’han vist en el somni com un mer personatge secundari que no interactua, simplement està allà. Normalment aquestes persones són aquelles en que la malaltia no està tan avançada. Però en els més afectats ja és una altra cosa. Comencen a obsessionar-se cada cop més i més amb el noi aquest. –La doctora li va dirigir una mirada severa. –I saps què? Mai he vist persones tan aterroritzades com aquestes. En parlen com si fos el diable en persona, com si fos un monstre horrorós. I pràcticament d’un dia per l’altre, aquest terror es transforma en adoració absoluta. No parlen de cap altre cosa. Com a mínim fins que deixen de dir coses coherents.

-A... això és... què significa tot això?

-No ho sé. Dubto que ningú ho sàpiga.

LOL. Hauria d'estar fent treball de recerca, que només porto 16 pàgines.
...
I'm gonna die.

Murucierago.
Shruikan

My Anime List

2010-12-05T17:12:00.004+01:00

Yey, quant de temps sense escriure! Pobre blog, el tenia abandonat. u.u No és culpa meva, Violeta, són les altres pàgines web que m'absorveixen. Bé, deixem-ho estar. Simplement creia que tocava actualitzar després de... mesos. Des de l'abril de l'any passat més concretament. Així doncs, poseu-vos còmodes i escolteu-me (o llegiu-me) tranquil·lament, que això no va gaire per llarg.

Volia parlar d'una pàgina web que he començat a fer servir recentment però que de fet em van recomanar fa temps. És diu My Anime List. I com el seu nom indica és una pàgina web on tu pots penjar els mangues i animes que has llegit o estàs seguint. Podriem dir que la pàgina web té uns quantes funcions bàsiques:

-1)Com a llista, et permet tenir una idea bàsica de quants mangues o animes estàs seguint alhora, per quin capítol vas de cadascún, i amb quina prioritat llegeixes. Bàsicament és útil per organitzar-te i saber tot el pupurri de coses que tens per llegir (ja que a vegades, al menys jo, un s'oblida de tots els mangues pendents que té).

-2) Pots fer amistat amb altres membres de la xarxa i consultar les seves llistes per saber quin mangues estan llegint, quins els hi agraden, per quin gènere s'inclinen, etc. A més, si estàs interessat en una sèrie pots consultar les opinions del usuaris sobre aquesta i expressar tu també la teva opinió sobre un capítol concret o el manga en general.

-3)I si no tens cap manga o anime per llegir/mirar, la mateixa web et fa recomanacions de quines series et podrien agradar segons les que has llegit.

Si he de ser sincera al principi la web no em cridava massa l'atenció però me la vaig estar mirant i em va semblar una cos divertida. Jo hi estic inscrita i quan hi penso actualitzo la llista ( de fet, només he actualitzat la llista, el perfil ni l'he tocat). Si volsaltres també hi esteu interessats, la web és la seguent: My Anime List.

Bé, espero que el post aquest hagi servit a algú d'alguna cosa. Al proper potser parlaré una mica del Gimp, que a classe ens fan fer uns treballs i mirar uns tutorials i sembla un programa interessant.

Apa, murusierago per a tots!
Shruikan

To whom it may concern

2010-08-13T18:58:00.005+02:00

Bu! Doncs aquí estic de nou. Disculpin per l'abandonament del blog, però és el que hi ha xD Però bé, m'hi poso i llestos >:D Queda poc d'un mes d'estiu, i poc he fet. Així que, si em permeteu... FUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUU. Val, continuem.

Ara em ve de gust fer un post de música, bàsicament per mostrar un grup que val la pena (no apte per qui consumeix musicota d'aquella que se sent per la ràdio tota la tarda). El projecte té el nom (provisional, espero) de Iamamiwhoami (manda huevos). Rere aquest nom, hi ha Jonna Lee, una cantant indie que ja havia tret anteriorment alguns discos. A veure, bàsicament aquest grup crida l'atenció per la seva presentació, pels seus videoclips.

De moment, al seu canal de Youtube hi ha penjats un total de 13 vídeos, el primer és de l'any passat, i que per ordre de data es titulen:

"Prelude 699130082.451322-5.4.21.3.1.20.9.15.14.1.12"
"9.1.13.669321018"
"9.20.19.13.5.723378"
"13.1.14.4.18.1.7.15.18.1.1110"
"15.6.6.9.3.9.14.1.18.21.13.56155"
"23.5.12.3.15.13.5-8.15.13.5.3383"
"b"
"o"
"u-1"
"u-2"
"n"
"t"
"y"

Els primers 6 vídeos són de curta duració (no arriben als 2 minuts) i fan la presentació d'un món fictici, i d'uns personatges força singulars xD Si s'entra a la seva pàgina de la wiki, s'hi poden trobar forçes comentaris/raonaments/teories que intenten posar lògica a tot plegat... són videos carregats de missatges ocults que s'han d'anar desxifrant, vaja. La segona tanda de vídeos penjats tenen com a títol lletres, que formen la paraula BOUNTY (Generositat¿?), i aquests sí, tenen una durada d'entre 4 i 9 minuts màxim.

Com es pot apreciar, els vídeos són de lo millor que hi ha, t'omplen molt. Les caracteritzacions de la cantant són impresionants, i la utilització del paper d'alumini per a qualsevol cosa, brillant xDD Com els arbres-paper d'alumini-vagines... eso es EPICO. A mi esto me motiva mucho! xD Deixo aquí la explicació de l'escena final del vídeo Y, que me impactó lo suyo:

Finalmente muestran al hombre de los videos de U ahorcado sobre una maceta (con una etiqueta que dice "To Whom it may Concern") donde va cayendo su semen a esta. Vuelve a aparecer el perro y se logra ver que de las piedras de la maceta está a punto de salir la supuesta mandrágora*, donde según la tradición brota una tras la tierra ser fecundada por un hombre que acaba de morir por ahorcamiento debido a la erección post mortem.

* A part de ser una planta, és el títol desxifrat d'una de les cançons de seqüencies numèriques. Per si voleu seguir la trama i enterar-vos més, deixo aquí la wiki del grup (amb descripció i explicació de cada vídeo), i el canal de Youtube amb tots els videos.
Fins la pròxima, jusjus.

Devil in a midnight mass

2010-04-28T21:08:00.009+02:00

El soroll constant de les tisores feia d’orquestra, amb ritme pausat. Els diversos flocs anaven desprenent-se del meu cos, morien i es deixaven caure sobre la pica que tenia al davant. Alguns, empesos per la força de l’aigua de l’aixeta, desapareixien i eren engolits pel sinistre forat que els conduiria per tubs bruts i mal olorants.

Jo en canvi continuava al mateix lloc, dins una molesta sensació d’hipnosi, i observant la meva fràgil figura al mirall. Poc a poc anava perdent la consciència sobre el meu rostre i començava a dubtar de si la persona que tenia al davant era realment jo o, al contrari, era un ens intrús a la meva realitat. I si no era realment jo, qui controlava els actes de llavors? En aquell moment m’era absolutament indiferent. Estava perdent la identitat.

Seguidament vaig posar les dues mans sota l’aixeta i em vaig esclarir el poc maquillatge que portava a sobre. Es va desdibuixar amb rapidesa, va anar desapareixent el seu rastre. Després em vaig vestir amb el que hi havia sobre la pila de roba acabada de rentar: un jersei típic d’estar per casa, amb el logotip descolorit d’un taller mecànic qualsevol, i uns texans relativament nous, gastats pels genolls.

Més enllà, la porta del bany era oberta. Perquè estava sola en aquell pis, no hi quedava res més. Tot havia mort. La voluminosa figura que jeia al sofà també aparentava haver perdut la vida, però per no sé quin motiu, n’ignorava la seva existència. Vaig girar el cap: podia sentir encara el televisor de lluny, un ronroneig constant de veus absurdes i patètiques que no paraven de donar voltes sobre un mateix eix. I seguia sense entendre-les.

En un cert moment, la màquina d’afaitar va volar contra el mirall. I aquest es petà en mil bocins, en els que quedà gravada la meva ultima imatge com a tal, com a jo. Com a la persona que havia estat fins llavors. Els vaig escombrar, procurant no fer-me mal, i els vaig llançar al cubell.

Abans de tancar la porta del pis, i posteriorment llançar la clau entre els matolls de davant, vaig mantenir una ultima conversació amb algú, amb una ombra. Fou breu: “ T’ho mereixes, fill de puta”. No em respongué. O sí. Potser digué “Ho sé”, o “Tant m’és”. Realment esperava una resposta? Què coi hi feia parlant, tota sola? Com si es tractés d’un naixement, on jo en fos el nadó i la porta del pis la vagina per la que en sortiria, vaig tirar carrer enllà, vaig néixer, dirigint-me a la parada d’autobusos com a primer destí. A on anava? Això no estava a les meves mans.

Llavors queia a un immens pou negre.

El noi em mira amb indiferència. A mi no em molesta, vaja, però és ell qui ha començat la conversa. M’escalfo les mans amb la tassa de xocolata i en faig un glop, intentant no cremar-me la llengua. No me’n surto.

- Així, què t’ha portat a aquest lloc? – Diu el noi que tinc al davant. Somriu – Atzar?

Però això no li respondré mai. Perquè no puc, perquè no ho recordo. Perquè tot forma part d’un malson que se’m repeteix nit rere nit. Perquè tinc la certesa d’haver assassinat al meu pare, tot i que no recordo haver-ne tingut mai cap.

Perquè... ¿Qui sóc?

Comentari manga II, III & IV

2010-04-26T20:57:00.004+02:00

En teoria hauria d'haver anat actualitzant cada setmana però bé. De la rena dels mandrosos, no se'n podia esperar gran cosa. Miraré de ser breu i resumir.

NARUTO 490-492
Realment no ha passat gran cosa en tres capítols. Recapitulem. Tobi/Madara ha vengut en Sasuke per por d'un mort que no hem vist. Pel que fa a en Sasuke, ja li està bé per ficar-se els ulls de l'Itachi. Pel que fa al mort, em va intrigar molt saber qui era. Tinc tres teories:
1: El germà d'en Madara
2: El sabio aquell del Jubi, tot i que és força improbable
3: Algu que encara no haguem vist

També vaig pensar en el primer Hokage però és impossible: van segellar la seva ànima en el combat Orochimaru vs 1r Hokage. Tot i que mai se sap, venint d'en Kishimoto...
Què més. La Tsunade s'ha despertat i s'ha deixat humiliar per en Gaara en plan "per l'amor de Déu, és increhible que algú de la teva edat es comporti així". A mi ja m'agrada així. En Gaara borde i torracollons és el que més mola. ;D

I pel que fa a en Naruto, ha aconseguit la técnica per alliberar el sello del 4t Hokage. -Ho trobo interessant. A veure com s'ho manega-. També l'han enviat a una illa amb en Killer Bee (en Kisame encara és viu. Ai que patirem ) i vol aprendre a controlar el Kyubi amb la seva força de voluntat. -No sé per què no em dona bona espina. Estic segura que no sortirà com vull-. Ara en Naruto començara a lluitar amb la foscor que hi ha dins seu, o una cosa així. Ja era hora. Ho haurien d'haver posat abans i mes sovint per profunditzar en el personatge. De moment està mantenint el llistó mínimament alt, només espero que no ho esguerri.

Una última cosa. Ja fa força que la Hinata es va declarar a en Naruto. Com és que ningú sembla recordar-se'n? I ell el que menys. Mala persona...

BLEACH 399-401
A Bleach no han passat tantes coses. És una série de ritme lent, al cap i a la fi. A veure. Gin vs Ichigo. L'habilitat d'en Gin no té cap mena de respecte per la física ni té massa llògica fora de la funcionalitat. S'allarga moooooolt però molt en molt poc temps. Vale, assimilat. Però 13 km? És molt llarg això, eh? I l'Ichigo es nota que ha madurat. Cada cop va més ràpid a entendre les habilitats del ribal (tampoc és que fossin gaire complexes, però). I per què a ningú sembla importar-li que un munt d'edificis tallats caigui quan hi ha un munt de gent ferida pel terra?

Aizen vs Isshin. Que algú se'l carregui ja, siusplau! No vull més monòlegs de "mira que guai que sóc, com molo, jo ho sé tot". Lúltim discurs ha estat interessant quan he aconseguit entendre'l. Compleix els desitjos inconscients de les persones, el que desitjen amb més anhel. Dóna resposta a moltes coses, sobretot a l'orígen dels poders de l'Orihime i en Chad. Molt interessant. però que se'l carreguin ja, porfa. L'Urahara ho farà, oi que sí? Al principi pensava que era en Gin que l'havia atacat per l'esquena. Sí, encara continuo amb això.

FAIRY TAIL
Erza vs Erza: un combat explosiu! Mola. És com veure dos pokémon iguals lluitant. Et dona la sensació de que serà una lluita moolt llarga... I ha tornat a sortir en Gazille! Gazille, t'estimem! Tard o d'hora ja explicarà que ha estat fent fins ara. Sóc l'única a qui li agrada en Phantera Lili? Mola mil. I de l'altre paio que no sé com se diu, l'unic que m'agrada són les celles en forma de fletxa.
Vaia fàstic de resum però en aquests moments no dono per més.

SOUL EATER
La idea del cambi de sexe ha estat genial, Déu meu, com he rigut. En Black Star tia i la Tsubaki tio són els millors. Molen mil. I la Blair tio també. Els capítols de la Luxuria i la Gula han passat força ràpid (l'últim em donava força mal rollo) i ara passem a un d'interessant: la embeja. Em pregunto si funcionarà només amb persones que tu saps que et tenen embeja o amb quaslevol que et tingui embeja encara que tu ho sapigues. Merda nena de les cues. Mor.
I en Kid ha caigut en la Bogeria per culpa d'aquella cosa que sembla feta de tinta i que fa molta por. Em pregunto si li durarà per sempre... Espero que no. Aquesta serie comença a estar plena de gent que ho vol matar o destruir tot per por o altres coses, en aquest cas, la prefecció.
Tinc ganes de més. Que surti Crona aviat...

Per la proxima he de veure si ha sortit el capítol de Kuroshitsuji i intentaré posar-me al dia amb Katekyo Hitman Reborn!.
Fins aleshores, espereu-me.
Chao chao

Comentari manga I

2010-04-06T20:39:00.006+02:00

I

No crec que aquest post li faci mal a ningú i com que els capítols d'aquesta setmana (bé, ja la passada) encara han estat prou interessants faré un petit comentari de cada un i no em tallaré un pèl.
Ojo, SPOILERS a dojo.

NARUTO 489
Per a vosaltres no sé, però per a mi, després del que han semblat eres sense capítols interessants per fi trobo n'apareix un que m'ha agradat de devò. I és que la cosa s'estava posant ja insuportable.
Entre en Sasuke, que cada dia està més imbècil, la Sakura, que si depengués de mi ja s'hagués mort fa temps, i el Naruto que per fi li ha declarat el seu amor etern i absolut a en Sasuke, o com a mínim això semblava... bueno, només em venien ganes de cremar la casa de l'autor de lo patètic que em semblava tot, res més.

Referent a aquest capítol en concret, la majoria de tros es força relaxat, tot i que ja convenia donar-nos una mica d'alegria i humor que tan melodramatisme no és bo per la salut. M'ha cridat especialment l'atenció però, el tros en el que estàn preparant la guerra. Sincerament, no esperava que el senyor Kishimoto tingués en compte que per fer una guerra fan falta molts diners (de fet, de diners no parlen, però donarem per suposat que han d'haver comprat les armes i el menjar a algun lloc i que els ninjes cobren). En llegir-ho em va venir immediatament al cap la villa de l'Arena en la mateixa situació i els pobres, entre que van escassos de diners, recursos i de ninjes... Pobre Gaara, només d'imaginar-me la de feina que deu tenir...

El millor del capitol però, el final. Déu meu, mai m'hagués pensat que m'alegraria tan de veure en Kabuto (amb el cambi de look que s'ha fet se'l veu... molt raro, per no dir una altra cosa), però sobretot mai m'hagués imaginat que tornaria a veure Deidaran encara que sigui en la forma d'un cadàver estrany. Ha estat una cosa ben inesperada, això si, molt complaguent. I l'Itachi també es trobava a faltar. (Pobre noi, va començar a caure'm bé quan es va morir) Tan devò es vengi del seu germanot per haber-li robat els ulls. S'ho mereix.
Tornant a en Kabuto. Aquest bon home diu que bé a unir-se amb Akatsuki, però a mi això no em convenç gens. No era ell el que deia que es volia venjar d'en Sasuke per haver matat l'Orochimaru? Segur que per això és allà. Si és que aquí tothom es mou per venjança.

En resum, un capítol que en general m'ha deixat amb bon gust de boca i amb ganes de més. Només espero que no em decepcionin al seguent.

BLEACH 398
Un altre capítol que, en general m'ha agradat força. Ja de per si, Bleach és una série lenta ja de per sí, però aquests últims capítols s'estaven fent massa llargs i repetitius pel meu gust. Básicament, era l'Aizen parlant i parlant sense parar en plan "sóc més fort que tu, no em guanyaràs mai perquè així ho dic jo", i la cosa ja s'estava posant força estranya.

Tornar a veure el pare de l'Ichigo ha sigut una altra grata sorpresa. No sé l'altra gent, però jo no esperava pas que sortís més fins que s'acabés aquesta saga. Amb una mica de sort ens explicaràn el que va passar abans i tot de que s'acabi o just al final.
El contingut també ha estat lleuger, amb algunes situacions còmiques que també s'han d'agrair perqué no crec que aguantés gaires més discursos de l'Aizen sense acabar odiant-lo. Ara entenc d'on li venien a l'Ulquiorra totes aquelles ganes de parlar. Un altre que no callava ni sota les pedres.

També ha aparegut en Gin després de molta estona d'abscència inexplicable, i a sobre a punt per fer el bankai. Jo ja m'imaginava que era ell el dolent de devò i estava esperant a que es carreguessin l'Aizen per dir "Ara mano, jo! Rendiu-vos als meus peus! Mua ha ha!" però sembla resultar que estava equivocada.

O sigui: un altre capítol que et deixa amb ganes de més. Sembla que s'hagin posat d'acord, tu.

FAIRY TAIL
No comentaré gaire el capítol perquè, la veritat, aquesta saga se'm està fent difícil de seguir. Em perdo, no sé com però em perdo. I surten masses pocs personatges pel meu gust.
Fairy Tail és el contrari de Bleach: en quatre capítols tens tot un assumpte resolt i no sé, a vegades va massa ràpid i tot.

Ha estat interessant aquest últim capítol en que sortien en Gray i l'Erza. Només d'imaginar-me un combat d'Erza vs Erza ja em venes les ganes de llegir més.
Ara que hi penso, no se suposava que els únics als quals no els hi afectava la màgia aquesta eran al Natsu i la Wendy? Al final resultarà que ningú està tancat.

En fi, podria comentar Soul Eater o Blazer Drive o Kuroshitsuji també, però la veritat: massa feina i massa mandra. Ja ho faré quan publiquin nous capítols.
Apa doncs, fins la pròxima entrega, que ja veure'm quan serà.

Shruikan

Reset

2010-03-29T14:15:00.004+02:00

Yep, s'han acabat les vacances del blog. Entre una cosa i l'altra, això ha quedat abandonat durant tres mesos llargs, així que ja va sent hora de tornar-hi.

Ja ha tornat la calor i els canals analògics ja no van... que triste xDD Ara a fotre's amb la TDT dels pebrots que funciona o no depenent de com estigui el temps... bff xD Bah, bah. Empezemos el resumen-tocho...

A nivell de lectura, tinc material nou de Murakami i Kafka, així que no em puc queixar... i d'aquí poc el meu sant... juajuajua. Ja he vist coses per l'Abacus interessants xD Però en canvi, tinc els comics abandonats... m'he quedat enrere amb Bleach, així que hauré d'espavilar-me abans que comencin a desaparèixer tomos per les botigues... me cagaria en tooh xDDD

Per la banda de pel·lícules, poques han estat destacables... Tret d'Avatar (of course), i Malditos Bastardos, de Tarantino, que em va encantar... pel final sobretot, bruuuuttaaaalll xDDDD I ara a tutoria hem començat a veure La Ola, que ens la van posar l'any passat i també em va encantar (de los pocos.... xDDDDDDDDD).

N'he vist més, clar, però pff... costa trobar-ne de bones, coi. Ahir vaig veure 2012, per exemple. Per una part, té importants efectes especials, enormes i genials, però decau en l'argument i amb l'aprició d'elements narratius massa típics. Claru, inverteixen més en els efectes perquè saben que és el que ven. Però és una película de la fi del món que diu el mateix que les seves germanes, i té el mateix punt final.
Ara estic enganxat a la 6a temporada de Lost... my god, me está robando la vida xDDD

En música... què dir. Estic en fase reenganxada a The Black Parade, tot i que moderant-me, perquè veig que no és de lo millor que hi ha, és més, és el pitjor que tenen, però als altres no els hi tinc el mateix apreci xD Espero encara el puto nou disc, que promet ser un reset (espero que sigui a l'estil de Desolation Row). Per reis va arribar el nou de Muse, que també té coses bones, però massa orquestra... Ara amb Spotify vaig descobrint grups que molen, com The White Stripes i aquestes coses xD

I bé, que ja tinc tutor de TDR, així que a pringar xD Al ser el profe de dibuix, estic més segur a l'hora d'escollir el tema. Coma branca general vaig triar Arquitectura i Urbanisme, i hi he estat parlant, i hi ha dos temes que són ferms candidats. Un d'ells és de barreres arquitectòniques del poble, o zones en mal estat, i fer-ne projectes de millora. L'altra, que potser seria més complicat de realitzar, seria fer un estudi de l'evolució arquitectònica del poble...
Costarà començar-lo... poca cosa podré treure d'Internet, que sempre m'ha salvat el cul xD Però bah bah, ara és setmana santa i me tengo que olvidar de estas cosas xDDD

Aquesta relíquia ja té 4 milions de visites, per la seva profunditat en la lletra, per l'esplèndit playback, pel fet de semblar veure com satan ha poseit a l'individu. Si us hi fiqueu, veureu la tira de vídeos, versions remix disco, i altres que ha fet la gent. Genial xD No entenc com ha aparegut ara, amb la d'anys que té això.

En fí xDDD Que això ha acabat sent una macedònia de temes xDDD Però bé, que yo por el blog, MA-TOO xDDDD Ens veiem pròximament.

Eating your mind Prt. 2

2009-12-05T21:21:00.006+01:00

En Juntarô s'havia quedat paral·litzat, mut de terror. No podia treure els ulls de la figura que s'alçava imponent, rient sota la lluna amb joia. El nen no es va poder moure ni tan sols quan el silenci va tornar; s'havia quedat clavat on era, amb la respiració desacompassada. Llavors la figura va moure el cap amb brusquedat, dirigint la seva mirada cap on era ell. Va ser com si un torrent d'aigua gelada el travessés per dins, refredant-li els budells i encongint-li l'estomac. I, sense saber com, es va trobar corrent desesperadament pels carrers sense seguir una ruta fixa, només intentar allunyar-se d'aquells ulls i d'aquell ésser que vestia amb la pell del seu germà.
No va girar-se en cap moment però sabia que ell l'estava seguint, que el perseguiria i el trobaria allà on fos, mogut pel seu instint obscur.
En Juntarô corria pels carrers estrets i de cases altes, clamant per un lloc on refugiar-se en un impuls bisceral, tot i que una part del seu subconscient seria com voler desempallegar-se de la propia ombra.
Finalment, va aturar-se a recuperar l'alé en un petit encreuament, agafant aire ràpida i profundament i amb les mans al costat. Li va costar d'ubicar-se, ja que havia corregut sense fixar-se per on anava però li va semblar que és trobava en un punt força allunyat del centre del poble.
Va treure's la suor de la cara amb un gest ràpid mentre pensava on havia d'anar. El millor que podia fer era anar a trobar algún mestre però no coneixia la localització de cap. Així que l'única solució que se li acudia era trobar el Cap. Sí, el Mestre Shaman podría fer alguna cosa.
Va girar-se amb determinació només per topar directe amb el seu germà.
En Juntarô va deixar anar una exclamanció de sorpresa mentre intentava allunyar-se preciitadament, amb la cara contreta de por. Abans que pogués allunyar-se gaire, però, l'altre va allargar la mà i el va agafar el fermesa pel braç fins al punt de fer-li mal.
Ell va debatre's amb desesperació mentre gemegava, mogut per l'amenaça que li inspirava el seu germà.
-Ei, ei, Juntarô. Ja està bé, no trobes?
El nen va aturar-se, amb el ulls molt oberts però encara sense atrevir-se a mirar-lo a la cara. La veu havia sonat exactament igual que la d'en Shiromaru. Sí que tenia una manera de parlar diferent però el timbre era exactament el mateix.
Va notar com afluixava la mà amb que l'agafava però no el va deixar anar del tot.
En Juntarô va alçar lleugerament el cap amb temor per mirar-lo. La força de la mirada que va rebre va fer que de poc tornés a posar-se a correr.
Aquell a qui contemplava era igual que en Shiromaru, tenia les mateixes proporcions, els mateixos cabells (li semblava que d'un color més fosc però en mig de la nit no ho podia assegurar, les mateixes faccions: boca, cara, ulls... Tot i que l'expressió lleugerament irritada que tenia era gens pròpia d'n Shiromaru. Ni la seva mirada tampoc.
Recordava els ulls verds d'en Shiromaru molt bé. I ara l'únic que s'apreciava d'ells era un cercle estret al voltant d'unes pupiles inusualment dilatades, d'una profunditat perturvadora. El mirava de forma arrogant però, més enllà de la fredor que inspiraven, podia percebre en deix de calidesa al fons.
-Sh-Shiromaru? Ets tu germà? -Va dir el nen, mentre tremolava de dalt a baix.
L'altre li va tornar un somriure sorneguer.
-Esclar. Qui vols que sigui, si no?
En Juntarô estava massa confós, massa alterat per questionar les paraules del seu germà. Va sentir com el seu cos es relaxava i se li omplien els ulls de llàgrimes, i va abraçar-se ell, prés per l'alleujament.
L'altre va sorprendre's pel gest i va semblar que no sabia com reaccionar, però va acabar tornat-li l'abraçada mentre el eu germà gemegava entre els seus braços.
-Va, ja està. -Va dir. -Ja ha passat tot...
Va dirigir la vista cap endavant i la mirada se li va enterbolir
En Juntarô no es va adonar del canvi i va continuar plorant. Llavors va sentir com uns dits freds se li enroscaven al voltant del coll com unes tenalles, tallant-li la respiració.
Va obrir la boca però només li va sortir un gemec apagat en comptes del crit desesperat que havia d'abandonar els seus pulmons.
Va ser empés amb força fins que va estar estès a terra boca amunt, amb el seu germà que, sobre seu, l'observava amb els ulls molt oberts i una mirada terriblement freda.
-Em sap greu, Juntarô. -Va dir, simplement, mentre apretava encara més el coll del seu germà que obria i tancava la boca intentant respirar mentre les llàgrimes continuaven caitent-li cara avall.
Com, com podia haver passat tot allò? Com podia en Shiromaru haver-se convertit en algú com aquell? Com podia ser que intentés matar-lo?
Mentre amb el braç dret intentava desfer-se de la mà que l'apresava, palpava el terra amb l'esquerra, intentant trobar un objecte al que aferrar-se enmig de la desesperació.
Finalment els seus dits van tancar-se al voltant d'alguna cosa dura i, amb tota la força de la que era capaç, va colpejar al seu germà al costat de l'ull amb ell.
L'altre va deixar anar un crit de dolor i en Juntarô també va quedar alliberat de la mà que l'estrangulava. Va tossir un parell de vegades i va engegar a correr mentre intentava mantenir-se de peu tot i la falta d'aire.
El seu germà gemegava mentre s'agafava el cap entre les mans, mentre notava el dolor bategant amb cada raig de sang que li arribava al cervell. Tot i no haver-li fet cap ferida externa el mal va tenir-lo uns moments incapacitat.
Finalment, quan es va calmar, va alçar-se de terra amb una expressió ferotge. D'un ull li queia llàgrima fosca, que anava deixant un rastre brut mentre feia el seu camí cara avall.
Tota aquella situació l'hauria de divertir però no era el cas. No se sentia motivat pel dolor ni emocionat davant de la por dels altres. L'únic que volia era enllestir-ho tot d'una vegada.
Sí, després de tot el que havia passat, l'unic que volia era acabar d'una vegada amb aquella
història.

Apa, segona part enllestida. Potser el tros final és una mica confús però no em venia de gust enrotllar-me amb si tal se sent malament, trait, dolgut, etcetera. Ja us ho imaginareu vosaltres com se senten els personatges, jo només poso les bases. A vegades em pregunto si el que escric s'entén del tot. Això d'escriure coses que només jo sóc capaç d'entendre no em va però no sé, crec en alguns moments em surt sol. Creiu que s'entén prou bé aquest tros, per exemple?
Segurament es repteixen molt els termes "germà" i "l'altre" però es que no volia fer servir el nom de Shiromaru, ja que tècnicament ell no és en Shiromaru.
I si penseu que en aquest tros hi ha hagut dramatisme encara no ho heu vist tot... Al pròxim capítol introducció de més personatges. Argh...

Per cert, agrairia a la persona que m'ha deixat comentaris anònims als meus dos últims posts que en el cas de que torni a comentar ho faci de manera que pugui entendre el que em diu.

¡Dios mío, qué solos se quedan los muertos!

2009-12-04T18:27:00.005+01:00

El hombre, en un último esfuerzo, se levanta, aunque ha perdido todo sentido de equilibrio. Golpe en pleno abdomen, cae de nuevo. Luego grita y chilla, como un animal, a ésa figura de delante, que lo controla y utiliza a su voluntad. Recibe otro golpe, esta vez en el ojo. Sangra por todos lados. El hombre no piensa, no actúa, no se revela ante su agresor. Porque su dolor ya no le importa, tan sólo sus ansias a morir.

Y llevan horas así, una escena interminable. El acosador, figura esbelta, ágil y asquerosamente superior, lleva una oscura media en la cabeza, lo que dificulta reconocer su identidad. Como la propia muerte, no tiene rostro.

- ¡Menudo engendro humano estás hecho! ¡Mira quién tiene el poder ahora!

Parece estar muy alterado, algo enfermizo. Pero suena un pitido. ¿Y entonces?
El sujeto vuelve a quedar tendido al suelo, en silencio, como en el principio. Como en ese momento, muy lejos ya, cuando no conocía el verdadero dolor y miedo. Y es entonces cuando rompe a llorar. Por primera vez en muchos años. En medio de sus gritos, de sus constantes vómitos, se distinguen llantos.
¿Pero de qué llora? ¿De tristeza, de felicidad...? No. Llora sangre, sin más.

Reedició d'un tros de relat que vaig escriure per l'estiu, Círculo Gris. 22 pàgines, no està malament! (Sent jo...) Però m'ho he estat llegint i no m'acaba d'agradar massa... és tot massa confus, massa pocs detalls en l'acció, només diàlegs i insults xD M'agrada més com m'ha quedat aquest tros. En fi, en fi! Que jo avui m'havia plantejat fer un comentari de poema de català, però és que no puc. Porto tota una setmana vivint i existint de cara a examens, així que "Que lo zurzan un rato", ja ho faré demà :D

Conclusió general (per a futurs batxillers): Et pinten el batxillerat com una constant agresió i violació, però no n'hi ha per tant. Bé, sí n'hi ha, però t'hi acostumes. Tan sols t'has de saber moure, i fer molt la pilota (xDDDDDDDDD) I aprendre a ser autodidàctic, que amb el que t'expliquen a classe no n'hi ha prou. Sempre va molt bé Internet. Sobretot amb física, quan no te n'enteres de RES. Però tu tranquil, que si tens qui tots sabem ja com a profe, de segur que treuras bones notes als examens. Tan sols cal posar-te al costat d'algu que hi entengui mínimament, i anar-te copiant els exercicis. Perquè ha estat així. Flipa tu, flipem nosaltres, flipen la resta de profesors. Et trobaras un examen molt segurament tret d'Internet, doncs la meitat d'exercicis seran en castellà, els altres amb sort en català, i un de comentar gràfics, on NO hi hauran gràfics! xD En fi xDDD

Apart de la reflexió sobre física (que seria per escriure'n una novel·la), per sort la resta d'assignatures son d'aquest planeta. I que encara no es pot dir amb certesa, però aprovar-ho, m'ha quedat aprovat tot... que sí, que uns quants 5... però cony! Si l'any passat vem fer tecnologia de pàrvuls, hoder xDDD La millor nota de trimestre, de moment, és a filosofia. But well, no cantis victòria tan ràpid, que t'han de corregir un grapat d'examens...

Només volia arribar al pont, acabar el trimestre i dormir fins al migdia de nou xD I béee, demà a dormir com maaaaai. Així que us convido a tots a dormir un mínim de 13 hores (com si es tractés d'un esdeveniment del facebook). A veure què tal xDDD

PD: Que te focka.

Apa, see ya!
Jordi

El mono, el caníbal y el masturbador

2009-10-27T20:49:00.004+01:00

Ahí estaba yo. Es decir, Alex y mis tres drugos. O sea Pete, Georgi y Dim. Estábamos sentados en el Milk Bar Korova, exprimiéndonos las rasureras para encontrar algo con que ocupar la noche. En el Korova Milk Bar servían lacta plus. Leche con velloceta o con dencromina... que es lo que estábamos tomando. Eso nos aguzaba los sentidos y nos dejaba listos para una nueva sesión de ultraviolencia.

Doncs sí, la Naranja Mecánica (A Clockwork Orange). Qui ho diria que m'entrarien les ganes de veure semejante cosa.
L'he acabat fa uns minuts. En general, un trauma de peli que mola molt. La intro aquesta acojona, impone, i a mi m'incomoda. I al llarg del film hi ha escenes força... violentes, sí xD Però bé, que pel que es veu aquest tipus de pelis són les que m'agraden (vease Funny Games, considerada per molta gent un truño). Ax... a veure quina peli em sorprendrà ara! xD

Bé! He trobat una cosa amb la que poder escriure al blog! De tant en tant m'entraven les ganes d'actualitzar, però no sabia ni què escriure. Així que m'he esperat i esperat... i bah, que ja anava sent hora.
Últimament tinc poca tarda lliure (menys algun dia que em decanto per la opció de no fer els deures y lo que surja), ni llegeixo, ni dibuixo, ni res xD Mecachis... almenys puc dir que m'entretenc amb l'Antimanual de Filosofia, que és molt divertit (el títol del post és el d'un capítol). Les matèries de modalitat són cada vegada més xungues i empipadores... (tret de dibuix, que ens passem la classe escoltant al cachondo del profe i rient xD...). De moment no tinc res suspès - ja arribarà - axí que encara em queda optimisme per les venes kajakjaakja.

Avui, sorpresa! Arribo a casa i em trobo això sobre la taula. Han trigat lo seu, els maleïts xD Frikada de la jornada, oh yeah.

Res més a dir, que aquest dissabte s'ha d'anar al Saló. A veure quines tonteries em compro aquest any juasjuasjuas... Gastar diners serà inevitable, suposo.

Fins la pròxima!

... Suposo (juas)

Desconnectant;
Jordi.

Eating yor mind Prt. 1

2009-10-19T20:03:00.002+02:00

EnShiromaru estava enroscat sobre el seu llit, amb la cara enterrada entre els genolls.
Havia arribat al vespre a casa, amb el sopar encara per fer. El seu germà s'havia hagut de conformar amb una cosa senzilla perqué ell no hauria pogut fer més sense acabar vomitant com pel matí.
Durant tot el dia havia estat així. Se sentia com un traidor. Brut. Horriblement brut. Ell havia fet tot el que estava al seu abast, havia lluitat en cos i ánima... però no havia estat suficient.
La foscor habia vençut. I estava a punt d'empassar-se tot el seu món.
Aquella tarda en companyia se li havia posat bé però ara preferiria que res no hagués passat. Cada cop que l'habien parlat amb paraules reconfortants, alleujant la seva ánima esquerdada, fragments del Somni es dirigien a ell, fent-li recordar en una espiral horrible de terror, com matava als seus amics, a la seva família; com destruïa tot el que estimava fins fer desapareixer qualsevol rastre de llum.
Tot i així, ara tots aquests aquests sentiments se n'havien anat a causa del cansament i la tensió constants. Se sentia lleuger i buit, agradablement reconfortat. Però estava segur de que si pogués, estaria plorant.
Si pogués ploraria i criadaria, suplicant ajuda, algú, qualsevol, però que el tragués d'aquell infern fosc, que fes alguna cosa per evitar que els matés a tots.
Podia cridar, però no plorar. No podia, no importava quan ho intentés, quan ho desitgés. No cridaria perqué ja era massa tard.
El lleu gemec que va emetre la porta al entreovrir-se va fer que se sobresaltés i es va girar bruscament. Allà hi havia en Juntarô que el mirava de forma culpable per haver estat descovert però també amb un visible temor.
En Shiromaru va sentir com se li encongia l'estomac quan unes imatges fuagaces del Somni apareixien dins la seva ment.
-Què vols, Juntarô? -Va dir, intentant sonar ferm però la veu li tremolava.
El seu germà petit es va quedar a l'àmpit de la porta sense atrevir-se a entrar, observant-lo amb preocupació.
-Jo... volia veure que continuaves aquí...
-I per què hauria de no ser-hi? -Va intentar sonar despreocupat però la seva veu va tornar a trair-lo.
-Es que... -Va començar en Juntarô.
Sense poder resistir-ho més, va entrar a l'habitació i va abalançar-se sobre el seu germà, agafant-lo pel jersei.
-Es que fa temps que et comportes de forma rara! Et parlo però és com si no hi fossis! Casi no dorms per les nits i t'has passat els últims dies vomitant! Es pot saber que et passa, Shiromaru?!
En Shiromaru el va mirar, abordat per la incertesa.
-No... no és res. Només estic...
-Això no és veritat!! -Va dir el seu germà casi amb desesperació. -Per què sempre fas com si no passés res? Que potser ets l'únic que pot preocupar-se pels altres? Per què no deixies que ens preocupem per tu?
Es va agafar a ell amb més força, tremolant.
-Sento... sento com si estiguessis apunt d'anar-te'n sol a algun lloc, molt lluny. No... no te'n aniràs, veritat?
En Shiromaru va abraçar al noi per reconfortar-lo i també per reconfortar-se a ell mateix. Ell no volia fer patir a ningú d'aquella manera. Sempre havia actuat de manera que fos una càrrega mínima per la gent que el rodejava. I d'aquella forma s'havia distanciat del món, fins al punt de que ell sol s'havia condemnat.
Es va separar del seu germà per mirar-lo a la cara, il·luminada per la llum del passadís i plena de preocupació. No era just que els altres paguessin per la seva condemna. No podia permetre que tots ells paguessin per una cosa que ell mateix havia iniciat.
No ho permetria. No ho faria.
-No me'n aniré enlloc. -Va dir amb convicció.
Però just llavors alguna cosa va esclatar dins de la seva ment, enfosquint totalment la nova llum trovada.
Casi no es va adonar que cridava de dolor, ni que queia contra el terra, ni que el seu germà el cridava i el sacsejava desesperadament.
Només va veure uns ulls refulgent amb maldat en la penombra i uns llavis que es movien tensat en un somriure, a poc a poc, clavant cada paraula amb una fiblada freda de terror.
-Se t'ha acabat el temps, Shiromaru.
Tot va donar voltes i va tornar de nou a la seva habitació. Però continuava sense veure. Perqué Ell havia començat a moure's, reclamat la seva ment i el seu cos amb una força col·losal.
Va girar el cap amb brusquedat fins a en Juntaró, fent tot el possible, tot i l'insoportable dolor, de frenar una mica l'abanç de l'obscuritat.
-Corre, Juntarô!! -Li va cridar, suat i tremolant, mentre aquest el mirava paral·litzat per la por. -Avisa... Avisa a algú... en Kei... la Tomoko, el Cap, qui sigui!
I amb una última mirada que ja quasi no era la seva, dominada per la foscor, va cridar amb totes les seves forces.
-CORRE!!
En Juntarô va fer mitja volta i es va posar a correr dominat pel pànic. Va baixar les escales de tres en tres i va recorrer el passadís a tota velocitat, obrint la porta de l'entrada amb una empenta.
A fora tot estava quiet i en silenci enmig de la nit. No es va aturar i va continuar corrent amb el cor bategant-li desenfrenadament.
Però només havia recorregut uns quants metres quan va sentir un terrabastall a la seva esquena. Es va girar, tens com una presa acorralada.
Sobre la teulada, enmig d'un tènue núvol de pols que s'havia aixecat al rebentar el sostre, hi havia una figura erguida i immòbil, esquitxada per la llum de la lluna.
En Shiromaru va alçar les dues mans a l'altura dels ulls per observar-les y després va estiar els braços cap a la lluna, com si volgués agafar-la.
I va riure.
Era un riure salvatge, ple de joia. Era un riure infantil com el d'un nen, però ple d'alguna cosa sinistra i inabastable. Alguna cosa que faria que fins i tot el cor més ferm tremolès de terror.
Doncs era el riure de l'obscuritat.

Coses com aquesta són les que em piquen per fer a les deu de la nit.·_· Però m'agrada com m'ha quedat, feia temps que no escrivia res reflexiu. Ho anyorava...
Taduint això (perqué el vaig escriure a má en castellà) me'n he adonat de lo poc versàtil que és el català a l'hora d'escriure. El castellà té moltes més expressions i es molt més estétic, en la meva opinió. Però no m'és tan pròxim com el català, i jo volia que sobretot quedés pròxim.
Perqué, em sembla que el que passa en aquest escrit només ho entenem jo i l'Ota. xD Però bé, ja ho continuaré i potser aneu pillant algo.

Fins la pròxima
Shruikan

Projecte samarreta

2009-09-23T20:43:00.003+02:00

Com el títol del post diu, aquest és un dibuix per posar a una samarreta. En general m'agrada, només hi he d'arreglar un parell de coses (la cara, per exemple, que està un pèl massa llarga). Pero no busco perfecció anatòmica sino que sigui atractiu estèticament.
Habia pensat que la samarreta fos negra i les línies del dibuix blanques o sigui que anirà invertit. Com que en Mata té molt tros negre es veurà molt.
Aquest dibuix està pensat per anar a davant. Fa entre 9 i 10 cm d'alt i estaria col·locat al pit esquerre.
Pel que fa al darrere encara ho he de dissenyar però havia pensat en un escrit que seria:
"Yo soy Mata, señor de Yan Zu"
Habia pensat fer com una pena de "puzzle". Cada paraula d'un tamany diferent però que encaixés amb les altres. Les cometes no sé si les hauria de deixar. A mi m'agraden però no sé... xD
Llavors les lletres podrien ser totes de la mateixa font (Impact, per exemple) o de diferents fonts i igualment de tamanys diferents. No ho sé, crec que necessitaré ajuda en aquesta part. xP

Si teniu alguna idea genial per fer que quedi millor o algo, m'ho dieu.
Chao

Conversación de hombres

2009-09-19T22:43:00.005+02:00

-¿Sabes que es lo que le falta a todo ésto? -Dijo Rukawa observando su jarra medio vacía. -Un puñado de mujeres. No hace falta que sean muchas, con cuatro o cinco más me conformaría...
Gerlair resopló.
-¿Y para qué quieres más? Yo ya tengo más que suficiente con una. Las mujeres son caprichosas, retorcidas y unas pesadas. Todo el dia que si esto, que si lo otro... ¡No hay quien entienda nada!
Y acto seguido dio un trago de su jarra un poco alterado.
-Pero si en el fondo te gusta. -Dijo Hatie con malícia. -El otro día vi como os besabáis y no parecias muy disgustado.
Parecía que Gerlair no supo muy bien que decir, pero luego se recompuso.
-Si claro. Cuando alguien intente violarte una vez al dia ya veremos si te gusta o no.
-Yo estoy prometido con una chica. -Dijo Yue, cambiando de tema muy saviamente.
-¿En serio? -Le preguntó Rukawa, sorprendido. -¿Y cómo es?
-No lo sé, no me acuerdo. -Dijo el chico, concentrado. -Fueron mis padres quienes tomaron la decision, no yo. La última vez que la vi... debería tener diez años.
-Debe de ser duro. -Intervino Minos, compadeciéndose del chico.
Yue se encogio de hombros y dijo:
-No tanto. Sólo intento no pensar en ello.
Hubo un breve silencio en el que todos diereon algun que otro trago a sus respectivas jarras.
-¿Y tú qué, muchachote? -Preguntó Rukawa a Yagaito mientras le daba unos golpes en la espalda. -¿Qué nos cuentas de tu experiencia con las mujeres?
Él sonrio mientras le devolvía el gesto.
-Bueno... tuve la oportunidad de salir con algunas chicas hace algunos años. Hay algunas que no recuerdo su rostro ni su nombre... Había una que me tuvo loco durante mucho tiempo. Recuerdo que tenía el pelo negro, como la noche sin estrellas y los labios rojos y carnosos. Oh, y tambien que en su casa tenía jazmines y se le quedaba pegado el olor allá donde fuera. Y tenía un cuerpo tan suave y...
-¡Eh! Ya vale, Romeo. -Dijo Gerlair. -Los misterios del cuerpo humano dejalos para cuando yo no esté, ¿vale? Es asqueroso...
-Oh, vamos, no será para tanto...
-¿Acaso has comparado alguna vez?
-Mejor dejamos este tema porque me estoy imaginando cosas que no debería... -Dijo Kurama, algo asqueado.
-¿Y tú, Minos? ¿Has salido con alguna chica?
-Bueno, sí, la verdad és que sí. -Dijo, algo avergonzado. -Salí con una chica durante bastante tiempo, aunque al final no le hizo mucha gracia que me convirtiera en sacerdote y rompió conmigo.
-Pues menuda chica... -Comentó Rukawa, ofendido.
-Lo que os decía, caprichosas... -Dijo Gerlair más para si mismo que para los otros.
-Lo siento por ti. -Le dijo Yue, mientras Yagaito le daba unas palmadas en el hombro.
-Bueno... -dijo Minos algo cohibido. -No fué para tanto.
-¡A mi me ocurrió algo mucho peor! -Dijo Kurama, algo alterado. -Había una chica que me gustaba mucho desde hacía mucho tiempo pero ella no me hacía el menor caso. Y un día, no sé por qué, se me giró el pensamiento y acabé declarandome con ella delante de un monton de gente. ¡Y ella me ignoró por completo!
-Eso és ser cruel... -Dijo Minos, compadeciéndose.
-¿Y no los mataste a todos? Yo lo hubiera hecho. -Dijo Gerlar con rotundidad. -No se puede vivir con esa verguenza.
-¿Y lo dice alguien como tú? -Dijo Yagaito.
Gerlair iba a decir algo, ofendido, pero Minos le interrumpió.
-Por cierto, ¿como ha terminado lo tuyo con Runah? -Le preguntó a Kurama, que enrojeció por completo.
Toda la atención recayó en él.
-Pues... digamos que no estávamos hechos el uno para el otro. Además no tenía ninguna oportunidad desde el principio, porque... no... espera, no os lo voy a decir.
Todos empezaron a preguntarle a ver si conseguían sacarle algo, cuando Hatie habló con una voz sibilante.
-Las mujeres són crueles. -Dijo, y todo el mundo dejó de hablar. Observaba su jarra con una expresión de resentimiento. -Primero te dicen que te quieren, que nunca harían nada que pudiera herirte, y lugo te apuñalan por la espalda.
Nadie supo que decir. No se esperavan eso de Hatie. El primero en encontrar palabras fue, como no, Gerlair.
-Vaya, parece que no has tenido muy buena experiencia con las mujeres, eh? -Dijo, con un tono expressamente irritante. -Mira que tocarte una novia que no te quería...
-Novia? -Dijo el chico, levantando la cabeza de golpe. -¿Quién ha dicho algo de novia?
-Eh... ¿no nos los has dicho tú? -Dijo Kurama, sin entender.
-¡Yo no he tenindo ninguna novia! -Exclamo Hatie, con una cara entre irritación y desconsuleo. -Hatie, tienes problemas con el acohol? -Pregunto Yue muy serio.
-Vaya, ¿cómo ha sido eso Hatie? -Preguntó Gerlair, con voz dulzona, que se estava divirtiendo de lo lindo.
A Hatie se le recompuso la expresión de golpe y estava tan serio que daba miedo.
-Yo no voy a enamorarme nunca de ninguna mujer.
Hubo un breve instante de silencio en la que los oyentes trataban de asimilar el significado de esas palabras.
-¿Entonces te van los tíos? -Dijo Gerlair, que estaba haciendo esfuerzo para contener la risa. -Tampoco voy a enamorarme nunca de ningún hombre. -Dijo, como si fuera algo obio.
Ahora ya sí que nadie entendía nada de nada. Todos estavan callados menos Gerlair, que se había puesto a reír.
-Vaya, ya veo. Tienes gustos poco corrientes. -Dijo Gerlair, partiendose de la risa. -¿Qué són? ¿Animales, cadáveres...?
-¡Oh, no, por diós! -Dijo Hatie, asqueado. -¿Què clase de bicho raro crees que soy? Porque te has visto la cara ¿eh? ¿Quieres que te la rompa o algo?
Gerlair no se aguantaba de la risa mientras Hatie seguia con lo suyo. Al final, una a uno, todos terminaron riendo a carcajadas y armando mucho jaleo.
A cierta distáncia, el grupo de chicas se los miraba entre cruiosidad y lástima.
-¿Qué les ha picado? -Preguntó Sakura.
-Déjales, són hombres. -Dijo Sira, observándolos con frialdad. -Són así de gilipollas.

I al dia seguent, en Hatie va jurar-se a si mateix que mai més tornaria a beure. xD
Aquest és un fragment que fa temps que em voltava pel cap i m'ha picat ara d'escriure. Perdó per les faltes, he de dir. I també per si he ofès a algú.
Arribarà a sortir mai aquest fragment a la història? Qui sap. I hi haurà una segona versió amb les noies? Qui sap, també. xD
Doncs ale, me'n vaig a dormir.

Lectura d'estiu (part 2) + annex post-estiu

2009-09-18T20:58:00.003+02:00

So here I'm again! Tornen el fred i els constipats (i qui sap, potser la grip A em ve a fer una visita també), torna l'estabilitat en quan als horaris a seguir, tornen les séries, etc. Que sí, molt bé. Però ¡yo he venido aquí para hablar de mi libro!
De fet... error. No, no precisament vinc a parlar d'això. El que passa és que he fet una ullada al blog i "Oh!, que tinc que acabar el post de llibres que he llegit a l'estiu!". Doncs això.

Primer, que no he pogut acabar de llegir tot el que tenia a la llista. Ha estat impossible, vaja... quan me n'he adonat ja erem setembre. Brisingr, La Puerta Oscura i El Món de Sofia són els tres exemples. Apart que no és que em cridessin gaire l'atenció...

Crónica del pájaro que da cuerda al mundo - Haruki Murakami
Univers Murakami: literatura abstracta. Què més afegir! 900 planes de paranoia pura i dura, de metàfores que només deu entendre el pròpi autor, de personatges que arriben a un extrem d'excentricisme molt elevat (hi ha cada biografia de personatge que flipas xD). Que si noms no reals (véase Creta i Malta Kanoo, les germanes vidents, la qual la petita deixa de ser prostituta física a ser una prostituta de la ment: a través dels somnis satisfà al protagonista), que si una veïna adolescent que treballa a una empresa de fabricació de perruques, un cunyat pervers i malalt el qual es presenta a les eleccions i té molts números per guanyar... Sí, apart d'això... el llibre tracta aparentment de la desaparició de la esposa del protagonista. Jo crec que això és el menys important d'aquest llibre, la veritat xD
Nota: 9,6. Murakami for president.

Watchmen - Alan Moore, Dave Gibbons
Épic, brutal. Un comic històric, d'un passat alternatiu (USA guanya la guerra de Vietnam gràcies al Dr. Manhattan, un dels personatges). Molta paranoia, també cal dir. Viatges a Mart on s'hi munta una filosofada digna d'un òscar a la millor fumada ever, un personatge amb un perfil psicològic molt bèstia (parlo de Rorschach), la història aliena del pirata que naufraga... En definitiva, un comic molt ben valorat per part dels aficionats a les vinyetes americanes (i dels quals només tinc en comú la fascinació per Watchmen).
Nota: 9,9 (el 10 és el summum de la perfecció, i crec que cap obra fins ara escrita pot tenir aquesta qualificació, perquè la perfecció no existeix enlloc. Aixi que passo d'exagerar)

Salze cec, dona adormida - Haruki Murakami
Recull de relats. Aquí m'has fallat una mica, Murakami. Definitivament, prefereixo les teves novel·les als teus relats. No em donen el mateix plaer... els hi falta realitat. Són massa bruscos, massa anada d'olla com per què tingui només 10 o 20 planes. No queda massa ben fet pel meu gust. Però que si, que també té cites molt bones.
Nota: 7

Doncs això és tot en quan a literatura estiuenca! Crec que he fet una bona netejada, sent sincers. M'he tret de sobre moltes coses (els 36 homes justos...), però encara em queden espines clavades... en fi, algun altre dia serà. Ara vindrà la literatura de batxillerat (doncs bé, en fí...) i m'hauré de fotre si vull llegir alguna cosa que em vingui de gust.

I en quan al curs, aprofito, dir que ha estat una bona setmana. Té desventatges ser 30 dins una mateixa classe (sobretot a matemàtiques!), però bé, així hi ha més ambient. I bé, que la majoria de matèries de modalitat tenen quasibé els mateixos continguts. És molt fort xD I pff... gràcies a déu que en el seu dia vaig escoltar a 4t, perquè sino ara mateix aniria fet un bon embolic (lògic, tinc fòrmules a puntapala xD Mates, física, electrotècnia, tecnologia industrial, dibuix tècnic...) Això sí: estic content d'haver agafat això i no pas el científic (biologia, química). Dios, que els hi fan empollar les valències dels elements i tot xDDDDDDDDDDD Pringats. Ja!

Doncs en fí. Que molts deures, leñe. I que filosofia mola! (pedres em cauran si dic això a la classe... amb lo poc que els hi agrada. Claro, como son de ciencias... wait. OUCH xD)

Apa, ens veiem properament!

Desconnectant;
Ota-chan

Kill the girl. Get paid.

2009-09-09T19:22:00.006+02:00

Fa molt que no parlo de música. Concretament l'últim cop va ser pel gener, penjant Supermassive Black Hole. I ja fa... 9 mesos! S'acaba el 2009...
Primer de tot, estic aquí perquè ja han filtrat el nou disc de Muse, The Resistance. Es posarà en venda dilluns que vé, i quan pugui me'l compro (ara faré una llista dels discs que he de comprar).
Aquest nou ablum és un Zas! a Black Holes and Revelations, el seu antecessor.

Han millorat moltíssim (vaja, a mi m'agrada molt més). I què dir dels últims 16 minuts, amb Exogenesis Symphony... quasi completament instrumental, que m'ha buidat completament el cap i m'ha deixat del tot net. Tot i així, alguna cançó és algo xorra...

Aquesta va ser la primera que es va deixar sentir per internet. Un homenatge a Queen completament.
Vídeo preview de les cançons del disc: http://www.youtube.com/watch?v=QKA8BAavoE8&

Aquest any, apart de rebre The Black Parade i comprar-me Black Holes and Revelations, em vaig comprar a París el nou disc de Placebo (Battle for the sun). M'ha decebut una mica, creia que seria millor (es salva Ashtray Heart, Battle for the sun i alguna altra), tot i així li tinc apreci pel sol fet d'haver-lo comprat on el vaig comprar.

Hi ha qui la troba horrorosa. Pot ser, la veritat "Mi corazón, mi cenicero" NO COMMENTS xD... però ves! Té algo que mola. Com aquesta altra.

I fa poc em vaig comprar A Fever you can't sweat out, de Panic! At The Disco. És el primer disc que van treure, curiós per la extravagància dels títols de les seves cançons i per com m'enganxa el seu ritme. Fa poc, realment poc, dos dels membres del grup van empendre un altre nou projecte (The Young Veins, crec) i van deixar als altres 2 membres plantats. Tot i així, els que s'han quedat (cantant i bateria) ja han tret single nou i estrenaràn disc pròximament. El single, New Perspective, forma part de la banda sonora de la pel·lícula Jennifer's Body (que em fa força gràcia veure).

Algo comercial, però em transmet bon rotllo xD A veure què tal serà la resta del disc.
I per acabar... My Chemical Romance! Després de la hyper-resaca que deuen portar de The Black Parade (2006), per fí es veuen indicis d'un nou disc que segurament sortirà a finals de 2009 o al propi 2010. De moment, ens deixen als fans amb 3 cançons noves que van tocar en un concert per l'agost.

Fuuuuuuhhh!! Promet. I segurament al disc posaran també la seva gran versió de Desolation Row.

Dit això, aquí tinc doncs la llista d'albums que m'he de comprar:
- The Resistance - Muse
- OK Computer - Radiohead
- ¿Death Before Disco? (encara no sé el nom)- My Chemical Romance
- 3r album de P!ATD (si em convenç, perquè de moment només es quedarà en simple descàrrega). El 2n no, m'agrada però és massa pasteloso i romàntic.
- The High End Of Low - Marilyn Manson
- Suggerències, JA! xD

Ale, que us rapin.

Desconnectant;
Ota-chan

Take out your Trash prt. 2

2009-08-31T21:19:00.006+02:00

Segona ronda d'escrits no publicats. Aquest és una mica més curt que l'altre però m'agrada igual.

Imagínate una ciudad. Una ciudad muy muy grande. Una ciudad con callejones recónditos, misteriosos, infranqueables, peligrosos. Una ciudad llena de gente. Peró con el alma muerta. Alrededor de la ciudad hay una tierra yerma, arrasada por mentidas, fuego, intereses y odio. Los habitantes de la ciudad viven ajenos a la masacre que allí se llevó a cabo. Ignoran como los eslabones de esa sociedad se rompieron y se enterraron en el olvido. Ignoran la desesperación de aquellas gentes condenadas a abandonar el sito en el que vivieron. Ignoran los llantos de las mujeres que abrazaban las cabezas de sus hijos muertos. Ignoran el tremendo horror que se sembró en esos corazones. Y toda la tierra grita una única palabra con un único propósito. Venganza. ¿Ignoraremos nosotros también sus gritos?
¿Ignoraremos las palabras de dolor que cada noche llegan a nuestros oídos mientras dormimos?
No. Yo por lo menos, no pienso hacerlo.

Crec que ho vaig escriure poc després d'anar aveure Watchmen, o sigui que es pot dir que m'hi vaig inspirar.

The Man whithout Mask

2009-08-24T12:50:00.007+02:00

1...
2...
3...
4...
5...
6...
7...
8...

Hum... Seria perfecte si no fos per l'estúpida mà. Però bé, sempre es pot retallar un tros més amunt. M'agrada com ha quedat, tot i que segons com t'ho miris sembla que tingui la cara massa llarga. I ma mare diu que el braç dret està xungo, però jo no li veig el què.
Voldria pintar-lo però em fa molta por a l'hora de resseguir. Tot i que amb aquest super escàner potser no fa falta. Implicaria més estona netejant el dibuix però crec que ho podré suportar.
Comenteu, necessito crítiques constructives. ó_ò

Take of your Trash, prt. 1

2009-08-15T19:10:00.006+02:00

Veient la quantitat de posts sense publicar que tinc, crec que és hora de publicar-los. La majoria són escrits que ja ni recordava que havia fet, però com a mínim encara conserven el seu significat. Aquí va el primer.

Monstre, sí. Monstre em diuen. I per què? Que potser jo no els he tret de la misèria? No sóc l'ombra que els protegeix i impedeix que el mal s'estengui sobre ells?
El que passa és que tenen por. Por de perdre el poder que tenien. O les restes que en queden. Jo tinc el poder d'aquest lloc, però és un poder que dedico a les persones, no a mi mateix. Si no em creus, que t'ho diguin aquells que em serveixen.
Només uns pocs es rebelen obertament, aquells dedicats a oficis obscurs que ho estàn perdent tot miserablement. I díguem, que hauria de fer jo? Donar-los la rao i que extenguin les seves arts fosques a la gent que se suposa que he de protegir? O plantar-me contra ells, arruinant-los per tal de protegir els altres? Perquè per molt que em pesi ells també són la meva responsabilitat i no tinc pas intenció de matar-los i trencar el jurament que vaig fer. No, no treuran això de mí.
-No és amb amenaces que el pare puja els fills! On és l'amabilitat? Si els enfonses que en trauràs sinó la desconifança dels altres? No és el camí correcte, no està frojat amb raó!
Qui pot dir avui dia què és correcte i què no? Qui té raó i qui no? No hi ha una opinió que sobresurti sobre les altres.

Hum... Força incomplert al final però m'agrada.
La imatge no té res a veure però es que m'agrada. >D

Lectura d'estiu (Part 1)

2009-08-03T15:34:00.004+02:00

Al començament d'estiu vaig fer una llista amb els llibres que hauria d'acabar. N'hi ha que ja porten més d'un any a l'estanteria i encara no els hi he donat una segona oportunitat. Aprofito els matins per llegir, ja que a la tarda em costa més concentrar-me. Poc a poc vaig acabant-ne alguns, i com que n'hi ha de Murakami, aprofito per fer-ne un post.

Al sur de la frontera, al oeste del sol - Haruki Murakami
Llegit avans de les vacances. Una història d'un personatge corrent que explica la seva infància, adolescència i el pas a l'edat adulta.
En un principi sembla una biografia, però això només és al començament. També explica les seves relacions, el naixement de les seves filles i com evoluciona el seu negoci d'un local de jazz. Apareix el seu amor d'infantesa, i se li complica l'assumpte.
Potser és el llibre en que surten més escenes al llit, fins al punt que amb els milers de detalls que et dóna acabes cansant-te (a su modo).
Final gens tancat, et quedes com si no haguessis llegit res. Recomenable? Clar.
Nota: 8

La Metamorfosis - Franz Kafka
Per una part, la història en si de l'home que es torna escarabat d'un dia per l'altre. Alguns moments es fa pesat, però posant-hi atenció resulta ràpid de llegir (també que és força curt). Llavors hi ha per separat "Un artista del trapecio" i "Un artista del hambre", plenes de metàfores que et fan reflexionar i veure-hi cert paral·lelisme amb la realitat. Me l'he de tornar a llegir més endavant, crec que se m'han passat per alt algunes coses.
Nota: 7,8 (provisional)

La caza del carnero salvaje - Haruki Murakami
Un publicista divorciat i la seva amiga d'orelles hipnòtiques i perfectes s'aventuren a la recerca d'un animal que ni tan sols existeix.
A veure, és que té tela la paranoia aquesta. El narrador utilitza una fotografia on hi surt un grup d'anyells per un anunci d'una agència d'assegurances. Resulta que un dels animals que surt en aquella fotografia és idèntic al logo que fa servir un poderós grup industrial que controla tot el país. Llavors, aquesta gent amenaça al protagonista i l'obliguen a trobar l'animal de la foto. El problema, com ja he dit, és que el coi d'animal, amb unes característiques físiques especials, no existeix, no ha existit mai.
A mi m'ha encantat, sí.
Nota: 9.6

Relato de un náufrago (que estuvo diez días a la deriva en una balsa sin comer ni beber, que fue proclamado héroe de la patria, besado por las reinas de la belleza y hecho rico por la publicidad, y luego aborrecido por el gobierno y olvidado para siempre) - Gabriel García Marquez
Doncs això, el títol s'explica per sí sol. Un llibre curt i àgil en la majoria d'escenes. Té 120 planes, s'acaba ràpid. És entretingut veure com sobreviu una setmana al mar completament sol, caçant gaviotes (que al final no se les menja per angunia) i taurons.
Nota: 7,5

Eclipsi - Stephanie Meyer
Aborrit la majoria de l'estona, i al final et fas la pregunta: ¿Apart de les ultimes 40 pàgines, ha passat res important a la resta del llibre? La pelicula me la imagino igual. Lenta, amb molta tonteria Ed-Jake i demés.
Nota: 7,6 (entreté, al menys... tampoc el considero bodrio)

Els 36 homes justos - Sam Bourne
L'he acabat avui, després de dos anys abandonant-lo, llegint-lo a estones i tornant-lo a abandonar. M'he passat el matí llegint les ultimes 200 pàgines aproximadament.
No està gens malament, en serio. M'agradaria veure-ho en pelicula, disfrutaria força. L'autor s'ha documentat molt, i ha resolt tots els temes d'una forma gens forçada. Fins i tot m'anava sorprenent amb coses que no m'esperava.
Nota: 9,5

De Murakami també vaig llegir fa mesos After Dark, i no en vaig parlar. Tampoc té massa de què parlar. És força fluix comparat amb els altres que ha publicat.

Dit tot això, exposo la resta de llibres que tinc pensat llegir-me o acabar durant l'estiu:
- Crónica del pájaro que da cuerda al mundo - Haruki Murakami (900 pàgines)
- El Salze cec i la dona adormida - Haruki Murakami (490 pàgines)
- Brisingr - Cristopher Paolini (694 pàgines)
- Watchmen (414 pàgines)
- La Puerta Oscura - David Lozano (650 pàgines)

I, si de casualitat m'ho llegís tot (cosa que dubto), pretenc llegir-me El Món de Sofía.
Quan acabi la tercera temporada de Dexter, en faré un post. Pensava que no m'hi enganxaria d'aquesta manera...

Apa, vagi bé!
Desconnectant; Ota-chan

El circ torna a la ciutat

2009-07-19T16:37:00.007+02:00

Escric de nou, després de... mesos sense aparèixer per aquí. El curs ha acabat, i amb ell donem per finalitzada - per fí - la meravellosa secundària. Ohoh.
S'ha de dir que hi han hagut problemes amb les plaçes per batxillerat, però en fí, tot es resumeix a un simple error d'administració.
L'estiu ja el tenim en estat avançat, estem a plè juliol i fa una calor força desagradable segons quins dies. Em passo les tardes baixant-me discos (Ja tinc la discografia de P!ATD, algunes coses de Metallica, Marilyn Manson, Billy Talent, Radiohead...), llegint blogs, comentant en fòrums, escrivint... Coses que no mereixen massa atenció.

Ara tinc entre les meves mans La Caza del Carnero Salvaje, de Murakami - ¿qui si no? -, llibre que em sembla descaradament millor que la resta. És igual d'incoherent i irreal, però es justifica amb tot de tal manera que et plantejes en quina realitat vius i si aquestes coses poden ser veritat o no. Bé... el fet que el mascle d'una ovella et demani per entrar al teu cos, que la teva personalitat pugui canviar depenent de si ensenyes les orelles o no, o que t'amenacin per què busquis un animal que ni tan sols existeix... No, d'acord. No té res de real. A veure si l'acabo i puc continuar amb d'altres.

Què més... A banda d'això, pels que no se'n han adonat - jo el primer - el dia 7 el blog ja va fer 3 anys. Ja en són uns quants, suposo. Tot i així, no és pas per això que hagi canviat de nou l'aspecte.
Espero no haver de fer masses canvis més en força temps. I, ja que ahir vaig fer-hi alguns canvis, avui m'he motivat completament i ho he renovat tot. Exacte, inclou també les targetes dels temes de cada post. Aquí les presento.

És el mateix que fics/lectura, no varia.

Al Freaks! (que és com un contenidor on hi escrivim qualsevol tonteria) s'hi uneix Internet, o sigui, totes les referències a vídeos penjats a la xarxa que tinguin com a objectiu entretenir, fer riure, criticar... o bé notícies.

A banda de l'apartat d'Escrits, tenim l'apartat d'Art, o Creacions pròpies, que dóna a entendre que exhibim coses fetes per nosaltres (ja ho hem fet algun cop: dibuixos, figures, maquetes...)

Per no haver de tenir masses targetes, unir aquests temes no farà mal a ningú (a més que tampoc escrivim masses coses al respecte).

Aquest apartat és la unió de Off-Topic, Notícies i Reflexions. M'ho he estat mirant, i tant a Off com a Notícies hi han escrites coses semblants. Reflexions, com que també te a veure amb el que pensem i creiem, queda adjuntat.

Les etiquetes de baix del post poden patir alguna modificació, però no variaran de nom ni res... passo de tants canvis xD
També he canviat alguna altre cosa (enquesta nova!!! xDD I ara els comentaris es passen a dir Leprositats)

Ale, ja està tot dit. Suposo que m'hi passaré més freqüentment, a partir d'ara.

Desconnectant;

Ota-chan

Buscaminas, la película

2009-06-09T18:25:00.002+02:00

Per una fan del buscamines com jo, aquest video és la bomba. =DDDDD

"Qué dices? No te oigo. Habla más alto." "¡¡ARRANCA LA MALDITA CABEZA!!"

PD: fin de examenes. Oh yeah. =3

Boys and Girls bé AMBITIOUS...

2009-05-12T20:06:00.004+02:00

El camino sigue y sigue desde la puerta. El Camino ha ido muy lejos, y si es posible he de seguirlo recorriéndolo con pie fatigado hasta llegar a un camino más ancho donde se encuentran senderos y cursos. ¿Y de ahí adónde iré? No podría decirlo.

Finalment ho tinc decidit: faré el batxillerat artístic. Pot semblar no gran cosa però per mi és un fet molt important. Primer de tot, perqué hauré d'anar a Manresa i començar de nou en un lloc que pràcticament no conec. Segon, m'ha costat molt prendre aquesta decisió. M'agraden masses coses i sempre hi ha algo que has de sacrificar per allò altre. Però crec que seré feliç. Si més no satisfeta. I si no... sempre em queda traducció, que s'hi pot entrar dede l'artístic. Tot i que la idea d'anar a Itàlia i passar-me 6 mesos arreglant una església aillada del món és molt temptadora. Sí, m'agraden aquest tipus de coses. La meva ambició d'escriure un llibre segueix en peu, però.

I bé, feia temps que no renovavem el blog. Ja passem de les 200 entrades, no sé si ho vam comentar. Aquesta és la 205, crec. És un petit número però crec que Déu ni do, no? xD

Em sorprén la ignorància d'aquest món. I ho dic per tothom, jo inclosa. Crec que abans d'opinar sobre una cosa primer hauriem d'estar ben informats. El problema és que no sempre en donen tota la informació i llavors ens hem d'espavilar per nosaltres mateixos a buscar-la. No hem de ser ingenus i creure'ns el preimer que ens diuen o només el que creiem nosaltres. Molts punts de vista són válids i fins i tot podem descobrir que estavem equivocats. No està mai de nou aprendre coses noves.

I bé, aviat s'acabarà una etapa de la meva vida i en començarà una altra. Intentaré no muntar un drama. xD
L'escrit del principi és del llibre del Senyor dels Anells. M'ha semblat apropiat.

Potser volia dir alguna altra cosa però se'm en ha anat del cap. Per tant, fins la pròxima.
Shruikan

...Boys and Girls keep it REAL...

La Metamorfosis

2009-04-26T16:57:00.004+02:00

Cuando Gregorio Samsa se despertó una mañana después de un sueño intranquilo, se encontró sobre su cama convertido en un monstruoso insecto. Estaba tumbado sobre su espalda dura, y en forma de caparazón y, al levantar un poco la cabeza veía un vientre abombado, pardusco, dividido por partes duras en forma de arco, sobre cuya protuberencia apenas podía mantenerse el cobertor, a punto ya de resbalar al suelo. Sus muchas patas, ridículamente pequeñas en comparación con el resto de su tamaño, se agitaban desvalidas ante los ojos.

"¿Qué me ha ocurrido?", pensó.

Torno a ser aquí. Simplement tenia ganes d'escriure de nou. Ha passat més d'un mes...

A veure... Divendres un grup de la classe vem marxar a una trobada d'escoles. Sincerament, en un principi no creia que l'experiència m'acabés influenciant tant...
Vem anar amb taxi fins a l'estació d'autobusos de Vic. Allà, ens van reunir amb els altres grups, i vem agafar tots un únic autocar que ens va portar a Cantonigros, un poblet perdut per la muntanya. A l'autobus ens vem trobar gent que ja coneixiem d'una altra trobada que haviem fet fa uns anys enrere.
La casa on vem estar era un edifici enorme: Piscina, bosc, camp de futbol, pou, un parc... En arribar allà, ens separen en 3 grups, barrejant-nos. Ens donen un mapa a cada grup, i ens diuen que arribem al lloc senyalat i que hi dinem. Aix, quina escalibada vaig agafar -_- De fred, res xD

També vem fer yoga, amb una professora d'un grup de no sé on. Va ser en plena posta de sol... 10 minuts d'autèntic silenci... aquí ja em vaig atontar... mai m'havia sentit tan tranquil xD
El menjar potser va ser el pitjor, però què esperar d'una casa de colònies, no? xD

El fet és que... la gent allà va explicar coses que mai s'havia atrevit a dir, coses que no havia dit mai als seus amics, i que en canvi sentia una confiànça en explicar-ho allà. Vem parlar de les decisions, de les influències, etc... També vaig notar certa tendència religiosa en algunes persones... però bé, ja ens ho esperavem, al ser una trobada d'escoles Vedruna... xD

Dormir... poc. Eren les 2 de la matinada, i n'hi havia que corrien a la pista amb mitjons (que al final resulta que era un càstig per fer soroll a les habitacions...)
Abans de marxar, vem demanar a la organització tornar a fer una trobada amb la mateixa gent, ja que ens hava passat tot massa ràpid...

Canviant de tema, Dijus va ser el meu sant. Vaig anar a l'Abacus de manresa, a comprar uns quants llibres. Per fi tinc Watchmen... és enormeeee... xD Tinc febre Murakami de nou.

Aquesta setmana serà curta... perfecte...
Vist que no tinc gaires ganes de continuar escribint, ho deixo aquí.

Desconnectant;
Jordi

Let's talk about it: vampires

2009-03-31T20:24:00.006+02:00

Hai, hai! Shruikan desu! 8D
I crec que quasi bé no sé dir més coses en japonés. ·_· Però això no ve al cas.
Aquest post és una mica sobre la meva super història. Sí, aquella de la que us vaig parlar fa tant de temps. Suposo que tots recordeu en Mata, no? NO?
Ejem, total que avui parlarem dels vampirs que surten o es poden trobar en aquesta història. Us he marcat les paraules o frases que em semblen més importants.

Suposo que tohom està amb mí que un vampir es podria definir com a èsser que s'alimenta de sang i d'habits nocturs. Si és guapo o no depèn. En l'història els vampirs es troben si fa o no fa a totes les parts del món, però especialment a la part occidental. (No sé si ho vaig comentar però l'escenari de la història és un gran imperi dividit en cinc regions: Occidental, Merdional, Septentrional, Oriental i Central. Tenen altres noms però de moments no se'm han acudit).
Doncs bé, en aquesta regió (l'Occdiental) els vampirs estàn quasi bé tan estesos com els humans. Però no hi ha una mateixa raça de vampirs. De fet els vampirs es poden dividir en dues grans classes:
-Els que tenen forma de bèstia: Tenen l'inteligència d'un animal i l'aparencia canvia força entre les diferents sub-races però generalment recorden a un ratpenat. Acostumen a tenir el tamany d'un gos i beuen la sang d'altres animals. Poques vegades ataquen els humans, només quan estàn molt famolencs o se senten amenaçats. Com tots els vampirs tenen un olfacte excelent i alguns humans i altres vampirs han aprés a domesticar-los.
-Els que tenen forma humana: Tenen una inteligència igual a la humana i al contrari que els seus parents bestials, no tenen ales però posseeixen el do de la ingravidesa. Se'n poden distingir dues sub-races: Els de pell clara i els de pell fosca.
Pot semblar una diferència estúpida però entre aquests dos tipus hi ha una diferències de comportament i d'estructura social força marcades. Per començar els vampirs de pell clara són menys numbrosos i més agresius. Beuen tant sang d'animal com sang humana (creuen que la humana otorga un tipus inespecífic de "poder") i habiten en pobles exclusivament de vampirs o en cases ahillades. Desprecien els vampirs de pell fosca i sovint tenen disputes amb ells. En la seva societat hi ha uns pocs vampirs que tenen el poder (aristocràtics) i la resta n'obeeix les ordres d'algun (sequaços). Són frequents els assasinats i les traïcions entre els vampirs secuaços. Els aristocràtics procuren que totes les seves accions i ordres quedin a l'ombra. Quan hi ha un problema que els afecta a tots per igual s'organitza un consell entre aquests vampirs aristocràtics i a partir d'allà prenen una decisió. Són força desordenats i impulsius a simple vista, però astuts en el fons. S'ha d'anar amb compte amb ells, siguis de la raça que siguis.
Pel que fa als vampirs de pell fosca són més pacífics i és nombrosos. No beuen sang humana sota cap concepte, creuen i saben que una cosa horrible els pasaria si ho fessin. Habiten en pobles de vampirs i en alguns casos en ciutats humanes, com per exemple la Capital d'Occident, coneguda per ser la ciutat que mai dorm, habitada de dia pels humans i de nit pels vampirs. Evadeixen tan com poden els vampirs de pell clara i als humans els tracten amb cordialitat però amb prudència. Socialment estàn més ben estructurats que els de pell clara. Tenen un sistema de famílies: hi ha un grup de famílies que està al cap d'amunt, i cadascuna té sota la seva protecció un altre grup de famílies. Aquestes per la seva banda també tenen un grup de famílies cadascuna i així seguint. Els grups oscil·len entre les 4 i 12 famílies. Si hi ha un problema que una família inferior és icapaç de resoldre demana ajuda a la família a la qual serveix. Aquesta està obligada a ajudar-la, però si tampoc pot resoldre el problema passa a demanar-li l'ajuda a la família superior i així anar fent. Són força educats i, com ja he dit, cordials però no s'ha de baixar la guàrdia: si consideren a algú una amenaça l'assasinaràn a la més mínima oportunitat. El millor és no buscar conflictes amb ells i mantenir una relació amigable.
Altres informacions d'interès:
-Mentre que tots els vampirs de pell clara són guerrers, els de pell fosca tenen un servei militar voluntari però força eficient. En Richard (el vampir que va amb el protagonista) estava dins l'exèrcit per obligació del seu pare, i tenia un títol militar. (encara no he decidit quin).
-Els vampirs amb forma humana viuen molts anys però no són inmortals. Tenen malaties pròpies que poden acabar amb ells i assasinar-los si ets humà és difícil, degut a la seva agilitat i destresa, però no impossible.
-En contra de la creença popular humana, els vampirs són religiosos (en menor o mejor mesura i a la seva manera xD)
-Els de pell blanca no contrauen matrimoni formal mentre que els de pell fosca sí. En Richard estava promés amb una vampiressa i s'havien de casar un dia d'aquests. xD
-I parlant d'en Richard, la seva família no és de les de classes més altes però són força benestants. De família biològica té el pare i la mare encara vius, una germana petita no major d'edat encara i una germana gran. Tenia un germà gran també, però va morir un dia que havia marxat amb uns companys, no se sap exacament per què. Se suposa alguna cosa dels vampirs de pell clara o alguns humans fanàtics, però la gent diu que hi va haver sang humana pel mig.

I apa, Déu ni do, no? xD Si hi ha alguna cosa que no ha quedat clara, un dubte que us hagi sortit o quaslevol altre cosa, comenteu i digue-ho, sil vous plait. I si teniu ganes de conèixer altres coses d'aquesta història també comenteu.

Nee, siguem feliços i no ens estressem! Que ja venen les vacances!
Shruikan

Oh Shit

2009-03-27T20:07:00.003+01:00

Que els fotin a tots. Està dit.
És hora de desfogar-se, senyors passatgers. Recomanem posar-se els cinturons i, en cas de turbulències, no perdin la calma. El viatge serà llarg.

Alguna idea? No, ja... m'ho temia. El boig parla, allunyeu-vos.
Importa poc el que passi per aquesta fucking mind, ho sé desde sempre. Però això no em preocupa. Al contrari, m'alegra saber que us preocupeu més per vosaltres que pels altres. Enhorabona, heu guanyat el premi a l'egoïsta de l'any. I el d'hipòcrita, de bonus... sense ofendre.

D'acord... seré menys clar, doncs. Una sola pregunta.
Preteneu treure profit d'alguna cosa, de les imbecilades de nen petit que arribeu a fer?

Faig servir el plural, que s'interpreti com es vulgui. No donaré explicacions.

Aquests últims dos dies m'he sentit... desplaçat, allunyat del lloc físic on era. Com si m'haguessin arrancat alguna cosa de molt valor dins meu... I, des d'una banda... la veritat és que sí, que em faltava un element indispensable en aquest puzzle que intento resoldre, l'element càlid i agradable que em dóna cert significat a quasi tot...
Però això, contradictoriament, m'ha servit per veure la merda en la que he nadat cada dia. No ho entenc... quina mena d'actitut tenim? On és el respecte, on és la persona? On som? On sóc?. No entenc res en absolut, no entenc ni el que escric, ni el que penso... no entenc res. Almenys, avui.

Algú enten alguna cosa? No vull resposta, a mi no se'm ha de respondre. Eviteu-ho, de veritat.

Tan sols... procurem ser millors persones.

És tot. Demà serà un altre dia.

Aterrem en uns moments, si us plau, no es descordin fins que se'ls hagi avisat.

Desconnectant;
Jo.

Waiting for a sign

2009-02-13T18:13:00.003+01:00

Shhhhhht. Holaaaa! Porto temps sense escriure, és veritat. Però bé, suposo que ho compenso amb el nou aspecte del blog (H) xD.

Oooooh. Bé, com que no sé què més fer, poso aquí dues esplèndides cançons de Muse. Ooooh. Aquest grup... Dissabte passat (nyaaaaaa....) vem fer trobada frikera al Fnac, aixi que aprofitant la ocasió em vaig comprar "Black Holes and Revelations". Oooooh. Des de llavors, no paro d'escoltar el CD... espero no aborrir-lo u-u Vaig alternant amb el de My Chemical Romance, que també és joiós ^^.
Tinc un parell de temes per parlar en futurs posts, però encara és d'hora perquè tinc poc material/informació necessari... Però prometo fer-ho, val la pena.... suposo. Tot i que tristament tan sols ajudaré a difondre-ho, que és el que no hauria de fer... en fi... xD Muse, és veritat.

Corrupt, you corrupt,
and Bring corruption to all that you touch.

Hold, you’ll behold,
And be holden for all that you’ve done.

Spell, cast a spell,
Cast a spell on the country you run.

And risk, you will risk,
You will risk all their lives and their souls.

And burn, you will burn,
You will burn in hell, yeah you’ll burn in hell.
You’ll burn in hell, yeah you’ll burn in hell for your sins.

Ooohhh.
Our freedom's consuming itself,
What we've become is contrary to what we want
Take a bow.

Death, you bring death and destruction to all that you touch.

Pay, you must pay
You must pay for your crimes against the earth.

Hex, feed the hex
Feed the hex on the country you love

And Beg, you will beg
You will beg for their lives and their souls.

Yeah,
Burn, you will burn,
You will burn in hell, yeah you’ll burn in hell,
You’ll burn in hell, yeah you’ll burn in hell,
Burn in hell, yeah you'll burn in hell for your sins.

Open the skies over me,
I am waiting patiently,
I'll wait for a sign.

As conspiracies unwind,
Will you slam shut,
Or free your mind,
or stay hypnotised.

When the Zetas fill the skies,
Will our leaders tell us why,
Fully loaded satellites,
will conquer nothing but our minds.

And I've waited patiently,
And I wait for the sign.

Carried through the centuries,
Secrets locked up,
And loaded on my back,
and it weighs me down.

When the Zetas fill the skies,
It's just our leaders in disguise,
Fully loaded satellites,
will conquer nothing but our minds.

And I am waiting patiently,
And I'll wait for the sign. (Yeah).
And I am waiting patiently,
I'll wait for the sign

Sí, ja està xD A part de Supermassive Black Hole, també m'agraden aquestes dues. Take a Bow... perquè a més forma part de la banda sonora de Watchmen (calla... igual que Desolation Row, de My Chemical Romance! *o*), i Exo Politics m'agrada independentment de la lletra.

Fins a la pròxima!
Desconnectant;
Ota-chan

Rock, Rock the LM.C!!

2009-01-31T13:21:00.005+01:00

ATENCIÓ: Post escrit en modo fangirl on. Perdò per adelantat per les faltes.

Com alguns sabreu i d'altres no, ahir va ser el concert del grup japonés LM.C a l'Hospitalet de Llobregat, al qual una servidora hi va anar. La veritat és que havia tingut un dia força trauma (maleïda Ola. La odiaré ara i sempre) i m'agafarven atacs de mal rollo quan anava amb cotxe, però va ser arribar allà, trobar la Yuka i posar-nos a fer cua, que em va passar tot per la prespectiva del que estava a punt de passar. La pega es que no pdiem fer fotos ni gravacions, o sigui que no hi ha imatges del concert a excepció del que van gravar i fotografiar els membres del grup.
No hi havia massa gent, no devien passar les 100 persones. La cua era un barreja de frikis, visual kei, punks, emos, i algo de gòtics. Tot un espectacle. N'hi havia un que anava disfressat de Pikachu i un altre de Hello Kitty, crec. xD Mentre esperavem a que obrissin les portes vam estar xerrant amb dues noies que la Yuka havia conegut allà fent cua. M'en vaig enterar quan avans de que comencés el concert, i ja erem a dins, ens van demanar: "Por cierto, ¿cómo os llamáis?" xD
Van obrir les portes a i 20, quan a l'entrada posava que era a les 7 però bé. Jo estava preocupada per si em demanaven el DNI i descobrien que no tenia 16 anys i a l'entrada hi havia el típic segurata calb/cap rapat amb cara seria. Jo li dono l'entrada sense dir res i ell ni se la mira: l'agafa, n'estripa un tros i em fa passar, i jo: bien. 8D
Total, un cop a dins vam anar a deixar la roba a la taquilla (3€ per peça, quina estafa) i vam buscar un lloc. Com que no hi havia seients tothom estava concentrat davant l'escenari, i a nosaltres ens va tocar davant dels amplificadors. Que suerte tenemos! xD
Segons el meu pare erem pocs fans, però fans autèntics. xD La musiqueta de fons eren cançons Disney. xD Abans de que comencés el concert, cada cop que sortia algú a l'escenari, el técnic de so per exemple que anava amb un passamuntanyes, tothom començava "Whooooooo!!!". Quan ho van fer jo estava al lavabo i jo: Ja ha començat? No puede ser!! xD
Finalment, a les vuit va començar. Va començar a sonar la Nº3 dels LM.C. Tothom cridava. Van sortir per ordre: el del teclat, el bateria, el senyor cara calabera, el baixista i finalment L'Aiji i en Maya. Quan van sortir no ho vaig poder evitar: vaig cridar amb totes les meves forces. No em podia creure el que estava vivint! De fet, ni ara m'ho crec.
Van començar a tocar, i el micro no anava. xD Tothom cridava, els uns contra els altres, tots alhora. Em va recordar una secta, la veritat (maleïda Ola, un altre cop). Vistos de vertiat, impressionen. La roba molava. Van tocar tres cançons i després van fer la presentació.
Silenci, esperant les paraules del cantant. En Maya, no ses sap com, treu un paper i comença a mirar-se'l. "Hola", diu. Tots cridant. Es mira el paper amb cara de no entendre res i després d'uns quants intents diu: "como esstaisu". xD Crit general: "Bieeeeeeen!!". Torna a mirar el paper. Es notava molt que no havia parlat espanyol en sa vida. xD "Vamoss a diverutirnos". Histèria col·lectiva.
La veritat és que no em coneixia. A mi que no em va la marxa, no podia parar de saltar, cridar i atropellar als pobres del darrere i donal-los cops als de davant amb el braç. Al estar al costat de l'amplificador, senties com el soroll et resonava a l'estomac, i hi va haver un moment que vaig haver de parar perquè em semblava que vomitaria. Feia molta calor, però en comptes d'allunyar-nos dels altres ens apretavem cada cop més per estar més aprop d'Ells. El coll em feia mal de tan cridar, i hi havia un moment en que no notava els braços.
Els meus pares (que per cert em vaig oblidar completament d'ells fins que em van venir a trobar) van marxar a mitja part.
El grup eren genials. El del teclat era el que semblava més noia de tots i potser el que passava més desapercebut. El de la bateria molava, i segons ma mare era el més guapo de tots. xD El senyor cara calabera, que básicament animava al públic i que de poc es mata entrevancant-se amb un calbe.xD El baixista amb els cabells llisos i llargs fins al pit i amb barbeta ( em va recordar una mica a en Rukawa xD) i portava un gorro tipus Abraham Lincoln tot i que després se'l va treure.
I l'Aiji i en Maya... fuah. xD Primer de tot vaig entendre perque l'Aiji té tans fans: El paio està com un tren. Tenia la cara tota plena de suor i les noies de primera fila es barallaven perquè els hi caigués a la cara. Hi va haver un moment que crec que recordaré tota la meva vida que es va plantar davant nostre, com a un metre, i es va asseure en una pose totalment descarada. Va ser llavors que la Yuka tota il·lusionada va poder tocar-li el genoll. Jo estava més enrere i no vaig arribar. T__T Al final del concert l'amiga de la Yuka que també havia vingut va dir "Yo le he metido mano en todo el paquete", i jo "La envidia me corroe". xD
En Maya era el gradisimo amo!! A mitja cançó agafava el mirall i es posava a retocar els cabells. xDD Escupia aigua a la gent i també feia algunes poses que no estaven malament. xD També era l'únic que xarrava i s'ho passava molt bé. Un dialeg que vam mantenir seria:
Maya: Graciass!
Tots: Whooooo!!
Maya: Yeeey!
Tots: YEEEEY!!!
Maya: Yey, yeeey!
Tots: YEY, YEEEEY!!!
Maya: xD
L'Aiji també va parlar algun cop, quan en Maya s'n cansava d'intentar-ho (tenia dificultats amb la paraula chicos xD). Té una veu greu i sexy. *¬* Van cantar Oh my Juliet, Bell the Cat, Liar Liar, Metally, Boon, 88, rock the LM.C, Boys and Girls i altres. Ens llançaven globus i la gent els hi donava dibuixos i braçalets. Quan van donar un dibuix del baixista el nano es va posar contenissim. Deu estar acostumat a que només en revin en Maya i l'Aiji. Va haver-hi un moment que van treure banderes i tot. També van llençar pues (sí, més d'una, xD) i en vaig pillar una. 8D Li vaig deixar a la Yuka amb la condició de que el próxim cop que ens veiguessim me la tornés. Tot i que me'n estic començant a arrepentir. xD Vull la meva puaaaa!
Total que el concert va durar dues hores, dues hores fantàstiques. Vaig acabar suada, amb el coll fet pols i molt, molt contenta. Després volia anar a comprar Merchandaising però van anunciar que el grup donaria la mà i com que no els havia tocat en tot el concert (la Yuka sí, quina enveja) doncs s'havia d'aprofitar. La Yuka per cert va haver de marxar llavors després de comprar-se una samarreta, així que em vaig quedar jo fent cua amb les que ens haviem trobat a l'entrada. Van fer fer-nos unes quantes voltes que no s'entenien i després d'una estona van sortir ells. La cupa anava força ràpid, clar, perque només donaven la mà. Quan em va tocar a mí vaig trigar a adonar-me del que passava. Devia fer una cara d'idiota increhible. xD Estava empanada mirant-me'ls quan el meu cervell reacciona: "Hei, que els hi has donat la mà". Vaig dir lo típic de: "no me volveré a lavar la mano", però como que he hagut d'anar a natació.
Finalment vaig anar a comprar i m'ho vaig gastar tot. Si per mi fos m'hagues comprat un article de cada però no arrivaven els calers, així que vaig comprar-me una samarreta, una munyequera i dues chapes. Vaig estar duptant entre la samarreta i un CD però com que la samarreta és d'edició limitada pues la samarreta.
En fi. Vaig sortir, em van venir a buscar, vaig anar a sopar, vam tornar a casa, em va tornar a agafar mal rollo al cotxe, vam arribar, em vaig posad a dormir i apa. Avui em fan mal les cames, els braços i el coll però no m'en arrepenteixo de res. Ha estat la millor nit de la meva vida i amb diferència.
A la pròxima hi torno, seguríssim.
Rock the LM.C! xD

Shruikan

The Bridge

2009-01-26T19:12:00.005+01:00

On una vegada hi va haver llum
ara la obscuritat hi cau
On una vegada hi va haver amor
L'amor no hi és més
No diguis "adéu"
No diguis "No ho vaig intentar..."

Aquestes llàgrimes que plorem
Cauen com la pluja
Per totes les mentides
que ens has explicat
El dolor, la culpa!

I nosaltre plorarem
per estar tan sols
Estem perduts!
Mai més podrem tornar a casa

Doncs, al final
Seré, el que seré
Cap amic leial
Va ser mai aquí per mi

Ara diem "adéu"
Diem "no ho vas intentar..."

Aquestes llàgrimes que plores
Han vingut massa tard
Retira les mentides
el dolor, la culpa!

I tu plorarás
quant trobis el final tot sol
Estàs perdut!
Mai més tornaràs a casa

Nothing to say. Sóc feliç, què més puc demanar? Apart de que els del 3xl vegin quin horror de sèrie han posat en substitució de Monstre i la canviin, cosa que dubto que passi.
Juas, juas. Divendres és el concert dels LM.C! >:D
Res a dir. Res a fer. Espera impacient:

Shruikan

Whatta?!

2009-01-10T15:58:00.003+01:00

Creéis que todo esto es un simple juego? Que mataros me satisface? Escoria... no entendéis absolutamente nada de lo que ocurre a vuestro alrededor. Nunca se os ha ocurrido abrir los ojos? Ver que, en realidad, no sabéis absolutamente nada? Vuestro orgullo apesta. Creéis que sois diferentes, únicos, capaces de conseguir todo aquello que deseáis. Que nada os lo impide, que vuestra libertad es fabulosa... Para mi, sois esa clase de gente que cuando ve un conflicto mira hacia otro lado. Lo ignoráis todo. Al menos, todo aquello que os pueda perjudicar o que no sea de vuestro agrado. Únicamente os importa llamar la atención, que suenen vuestros nombres por todas y cada una de las personas que también se creen importantes. Y me cuesta mucho, mucho entenderlo. Os habéis divertido demasiado conmigo. Se os ha acabado el turno. Creo que ya me toda lanzar a mi.

....
Avui m'han donat una nova lliçó per aprendre. Espero que també us serveixi d'ajuda per qualsevol problema que tingueu. Sincerament, quan he acabat de veure el vídeo, m'he sentit... fuaaa xDDD

Nyaaaah u-u
Aish, he tingut la temptació de posar-lo, tot i que no n'estava molt segur, la veritat xDDD
Kuuu...

Ainy, me'n descuidava xD Estic amb les cites de Watchmen que no cago, però és que m'encanten (afuuuu) (de fet, lo del principi del post ho he escrit influenciat xD) Aquí us deixo un maravellós fragment d'en Rorschach!
"Permanecí ahí, bajo la luz del fuego, abrasado por el calor. La mancha de sangre en mi pecho era como el mapa de un continente nuevo y violento. Me sentí purificado. Sentí como este tenebroso planeta giraba bajo mis pies, y supe cuál es ese secreto que solo los gatos conocen, ese que les hace gritar como bebés en la noche. Miré al cielo a través del intenso humo lleno de grasa humana y vi que Dios no se encontraba ahí. Vi esa oscuridad fría y vacía que se extiende hasta el infinito, vi que estamos solos. Vivimos nuestras vidas, puesto que no tenemos nada mejor que hacer. Más adelante, ya les buscaremos un sentido. Venimos de la nada; Tenemos hijos, que se encuentran atados a este infierno al igual que nosotros, y volvemos a la nada. No hay nada más. La existencia es algo fortuito. No hay ningún patrón salvo el que imaginamos cuando nos quedamos mirando fijamente durante mucho tiempo. No tiene ningún sentido, salvo el que decidimos imponer. Este mundo que vaga a la deriva no esta moldeado por vagas fuerzas metafísicas. No es dios quien mata a los niños. Ni es el destino el que los despedaza, ni es la casualidad la que se los da de comer a los perros. Somos nosotros. Solo nosotros. Las calles hedían a fuego. El vacío respiraba con fuerza en mi corazón, convirtiendo sus ilusiones en hielo, haciendolas añicos. Entonces renací, libre de garabatear mi propio diseño sobre el lienzo en blanco, en cuestiones morales, que es este mundo. Era Rorschach."

Nyaaa, ara sí, tancooo xD
Vagi tot molt xaxi pistaxiii xD

Nyaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaam x)
Desconnectant;
Ota-chan

Under the bed

2009-01-07T17:19:00.005+01:00

Demà ja m'he de llevar a les 7. Què hi farem xD Nyanyanyanya... Que ràpid ha passat tot. Almenys ha estat aguantable i tranquil T-T. És d'agraïr.
Vaig passar el cap d'any de fieshta xD. A la 1a o així vem anar uns quants al pavelló municipal a "celebrar", suposadament, el nou any xD. El dia següent vaig anar mig-zombie, però no n'hi va haver per tant xD

SUPERMASSIVE BLACK HOLE (Muse)

Oh baby, don't you know I suffer?
Oh baby, can't you hear me moan?
You caught me under false pretenses,
How long before you let me go?

Oo-ah, you set my soul alight
Oo-ah, you set my soul alight
Glaciers melting in the dead of night, and the superstars sucked into the supermassive
(Oo-ah, you set my soul alight)
Glaciers melting in the dead of night, and the superstars sucked into the supermassive
(Oo-ah, you set my soul)

I thought I was a fool for no one
But oh baby, I'm a fool for you
You're the Queen of the superficial
But how long before you tell the truth?

Oo-ah, you set my soul alight
Oo-ah, you set my soul alight
Glaciers melting in the dead of night, and the superstars sucked into the supermassive
(Oo-ah, you set my soul alight)
Glaciers melting in the dead of night, and the superstars sucked into the supermassive
(Oo-ah, you set my soul)

(Supermassive black hole)
(Supermassive black hole)
(Supermassive black hole)
(Supermassive black hole)

Glaciers melting in the dead of night, and the superstars sucked into the supermassive
Glaciers melting in the dead of night, and the superstars sucked into the supermassive
Glaciers melting in the dead of night, and the superstars sucked into the supermassive
(Oo-ah, you set my soul alight)
Glaciers melting in the dead of night, and the superstars sucked into the supermassive
(Oo-ah, you set my soul)

(Supermassive black hole)
(Supermassive black hole)
(Supermassive black hole)
(Supermassive black hole)

Muse rulez =3
Els reis m'han portat forçes diners, Brisingr i un trípode per la cam (ho necessitava T_T). Dissabte tindré Eclipsi. Nyanyanyanyanya xD
En fi...

Fuig abans se't menji, caputxeta...

Desconnectant;
Ota-chan

2009, toca't un ou

2009-01-04T12:41:00.003+01:00

Who ho ho! Sí he tornat! De fet vaig tornar el dia 1 però no hi havia ganes d'escriure. De devò vaig marxar sense despedir-me? Tonta de mi. u.u
L'estada a Paris la podria resumir en un breu i fastigós "Bah". No és una ciutat tan impressionant com em pensava. I més bruta. Les coses que em van impressionar van ser la torre Eiffel (que no vam veure d'aprop però que de lluny es veia monstruosament enorme), el Lubre (també és monstruosament enorme), les Champs Elysées amb el seu arc de triomf i potser alguna altra cosa.
És una ciutat força bruta, sobretot el metro, que és de lo més cutre que hi ha. Podeu creure que els únics bitllets que venen són els d'ananda i que n'has de comprar un cada viatge? I si has de viatgar molt amb metro et fan una oferta de deu bitllets. En fi, que el metro és una cosa bruta, fa pudor i poc segura. Als altres que venien amb nosaltres els van robar al metro. Va ser de pel·lícula, no per lo bo, sinó per lo mipressionant.
Estavem pujant al tren, i de cop a un paio d'allà dins li cau el rellotge i comença a toquetejar els peus del pare de l'altra família. Nosaltres ens posem nerviosos. Jo sóc l'última a pujar i tot just poso un peu a dins i em diuen que baixi i quan sóc fora em criden perquè entri (estressats, els pobres xD). Llavors l'home raro s'aixeca i surt del metro. Sembla que es recupera la calma però...
"¡NOS HAN ROBADO!"
Caos. Vuit persones correns d'arrere l'home raro, quatre corrents i les altres quatre... pues bueno, seguint-los dissimuladament per si es feien mal. (A que no endevineu qui eren aquests quatre? xD) Els moments seguents van ser caòtics. La mare de l'altre familia cridant histèrica, apretant el botó d'alarma (el metro de Paris n'és ple d'aquests botons), el fill de 'altra família plorant... De peli.
Els plis van arribar al cap de poc, va ser molt guai. Sis tios uniformats saltant la balla del metro de forma espectacular, com si portessin tota la vida fent-ho. Evidentment no van trobar el lladre, perquè primerament no era l'home raro que va sortir corrents, aquell només ens havia distret. Però segons el meu pare van fer una bona feina, tranquilitzant-nos i seguint tot el protocol. I jo... M'ho mirava tot sense fer res, una mica impressionada. A veure, que et robin la cartera no és la fi del món, no? Vale que haurás de fer tots els documents de nou però això no t'arruinarà la vida. Hi ha ent molt exagerada pel món.
L'altra família també són una de les causes per les que no vaig gaudir gaire el viatge. Els pares són metges, i tan els pares com els fills són uns pijos. Ja em vaig cabrejar amb ells quan per cap d'any em van regalar un jersei d'aquests del Zara. A veure la intenció hi és però, costaria TANT pensar un regal que em pugués agradar a mi, i no a ella? Sí, la mare és la que em cau pitjor. És com amb l'amic invisible. Tu et curres a fer un regal que li pugui agradar a qui t'ha tocat i canvi obtens una birria de regal perquè el qui t'ho feia no li ha vingut de gust fer l'esforç de pensar que et podria agradar. Total, que durant el viatge tenia la sensació de que només feiem el que ells volien. Em vaig enfadar foça, la veritat. Després de que els robessin em va passar una mica.
Bueno, vam anar a Disneyland un dia però no va fer que em passes la emprenyada. El temps era horrorós. Si ja de per sí a Paris fa molt de fred (temperatura màxima: 1 sobre 0) imagineus-vos amb aiguaneu. A sobre semblava que tothom havia tingut la mateixa idea: anar a Dineyland per cap d'any. Una hora de cua a atraccions tan merdoses com la de Dumbo o Peter Pan. I a les muntanyes Russes ni t'explico. En total vam pujar com a cinc atraccions, i vaig fallar per segon cop l'intent d'anar a veure l'obra de teatre del Rey Leon. Quan hi anem amb la classe hi he d'anar. No pot ser que a la tercera no hi pugui anar.
Lo millor del dia: L'atracció de Piratas del Caribe. Una hora de cua, però una hora sota terra i amb calefacció (del tou de gent que hi havia suposo) cantant una vegada i una altra "Yo-ho yo-ho, un grna pirata soy". Vam anar a dinar a un restaurant del Rey Leon o casi em maten d'emoció. A la meva edat ja no es pot escoltar una vegada i una altra la banda sonora de la peli sense sortir-ne afectat. Al vespre van fer un espectacle lluminós i amb cançó de Nadal, que per mi que se sentia i es veia a quilometres a la rodona. Potencia increhible.
Total, no va ser un viatge del que em pugui sentir satisfeta. No em vaig comprar res, ni a mi ni a ningú. Sense Brisingr al costat, no sé com ho hagués pguts suportar.
Vaig acabar el llibre just la nit de cap d'any. A mi m'ha agradat més que Eldest (passen força més coses), tot i que Eldest m'agrada més ara que quan me'l vaig llegir per primer cop (serà que hem madurat). Continua havent-hi salts Eragon/Roran però les aventures d'en Roran són d'un capitol i després passa a tres o quatre capitols d'Eragon. És un llibre del qual estic força satisfeta. No hi ha res que no m'agradi, tot i que jo no recordava a la Saphira tan sàdica. xD Es menciona més en Durza que a Eldest i té la seva mitga plana de glòria. ( xD ) I també surt un personatge que al principi em desagradava però ara em fa gràcia, tú. I es que a qui no li fa gràcia un persona que parla d'ella mateixa amb plural? xD Un gran llibre, si senyor.
Ara m'he de llegir Dos Ciris pel Diable, de la Larua Gallego, tot i que ho deixaré per quan se'm baixin els fums de Brisingr. El llibre parla de coses interessants dels àngels i els dimonis que potser em poden ser útils.
En fi, espero que hagueu tingut un bon any nou i que el 2009 sigui millor que el seu predecessor. Aquest any és l'any del bou al calendari Xinés, algú en coneix cap?
Pues eso, BON ANY NOU!

PD: Falta un mes pel concert dels LM.C! Auguro que les entrades cauran per Reis.
PD2: M'he tallat els cabells. Hauria de canviar l'avatar del blog?

XII - VR

2008-12-31T15:09:00.008+01:00

Últim escrit de l'any. Passa el temps, ens anem fent grans. Vem començar el blog a l'estiu del 2006, quan encara devia anar a parvulari.
Era una criatura de... 12 anys? Puaaaaah... estava més aprop de la primària que del batxillerat xDDD >-< .

Estic content d'haver canviat, la veritat. Bé, malament rai si encara em comportés com fa dos anys, no?.

Ahg, deixem de parlar del de fa 2 anys, que ja ha escarmentat prou i ha après la lliçó.
Tornem al present.
La Blanca és a... ¿París? Sí, eso xD I no es va despedir... ¬¬ xD L'any passat era a Madrid, és veritat.
Dos mil vuit. Jo... ehm, no sé què dir. Que espero començar d'una vegada el 2009. Espero que sigui millor que el 2008, bla bla bla.
La meta és, entre moltes altres, ser feliç i arribar als 16... ohg, no suporto més els 15 xD.
Espero no pedre el costum d'escriure al blog, em fa massa pena deixar-lo.

I no faré llista, que mai ho acabo complint.

Nyanyanyanyanya >////<.

Ah, sí, i prometo no fer més això. Ha estat el màxim al que he arribat, i espero no tornar-hi. No només pel que hi ha escrit (que al cap i a la fi trobo raonable tot el que es diu en aquell post), sinó per com em sento abans, durant, i després d'escriure-ho. És horrible, sincerament.

I ara, no em queda més que desitjar-vos un gran començament pel 2009. Que tot el que us molesti i us faci por ho deixeu tirat al 2008 i començeu l'any sense merdes al cap, vaaal? ^^

Bon any 2009! Que se'ns acaba la dècada de l'adolescènciaaaah (no sé si alegrar-me'n o plorar xD) ~
Menjeu de gust!!! xD (Jo ho faré >////>) (segones intencions) (xD)

Desconnectant;
Ota-chan

The Sharpest Lives

2008-12-19T18:01:00.005+01:00

Ohhhhhgggggggmmmmmmm >/////<. Jo ja no puc ser més feliç del que estic!!! xD
Avui per fí han acabat les classes, fins el dia 8 de Gener no hi hem de tornar... wee!! xD Ara, que ens han donat la tira de coses per fer xP
Bé, ho intentaré fer al començament i aixi després me'n oblido (mentida, ho acabaré fent tot els dies abans de tornar xDDDD).

Oh, oh. Avui ha estat l'últim amic invisible amb la classe. Ha estat força maco, tot plegat... la gent s'ho ha currat (a excepció dels típics, però bé... xD). S'han regalat colònies, peluixos (gossos, i el pingüí Bonnie per la Shruikaaan xD), botes per anar amb moto, carteres, pijames, cremes-anti arrugues (per la prooofee xDDD), una nina inflable d'aquelles (juuu xDDD)... i per mi, el disc de My Chemical Romance... Oh yeaaaahg >//////<

Per fi tinc The Black Parade >w<... aish, què fantastic és, el disc... xD. I a sobre 4 pins oficiaaals >///<
El disc té cançons que no havia escoltat encara, i m'encanten >////<. Una d'elles, la del títol del post, i la que estic escoltant ara mateix (Disenchanted). Aiiish! He d'estar agraït a la Shruikan, que va ajudar a la noia que em feia el regal (a aquesta ja l'hi he agraït molt, també) ^-^ La foto és un mini-poster que hi ha rere la cartilla de les lletres de la cançó... no me'n havia adonat fins que he arribat a casa (bé, mini no és que sigui... de llargada fa 45cm i d'alçada 25 cm) >.<

Em fa tanta pena que tot això acabi... ara que per fí m'agradava la classe en la que estic i m'hi sentia a gust... M'hauré de fer a la idea que no tot és per sempre, suposo. Tot i així, preferiria que algunes coses no s'acabessin mai, mai...
Aiiish >////<...

Us desitjo a tots el millor! Vagi bé aquestes petites vacances nadalenques ^^

Desconnectant,
Ota-chan

Ara ve Nadal. Matarem el gall...

2008-12-17T18:08:00.002+01:00

Moltes vegades les coses més simples són les que ens produeixen un plaer més gran.

Moltes vegades, conformar-nos en sentir-nos satisfets, no comprant i comprant, sinó per exemple escrivint o dibuixant o tocant música, és el que al final ens fa més feliços. Mmm... Que difícil és la felicitat! però realment val al pena.
S'acosten les vacances de Nadal i ni al matí ni a la tarda hi ha ganes de fer res. El meu nivell de productivitat està pels terres. xD Això sí, em comprometo a acabar el capítol abans de Nadal o com a molt de Cap d'Any. La veritat és que tindré uns dies bastant moguts. També em comprometo a dibuixar i penjar els dibuixos que mai no penjo perque em fa pal. xD Si tingués l'escàner a casa encara però com que he d'anar a casa al meu cosí fa més pal. Tampoc és escusa perque viu just al davant, però bé~
Nadal és una època per recordar. Justament recordo que per aquestes dates vaig anar a veure la peli d'Eragon. Encara em recordo de la fastigosa sensació de decepció amb la que vaig sortir del cine. Qui diu decepció diu indignació, fúria, etc. És una de les pelis que m'han agradat menys i tot i això, per què caram l'he vist tres vegades? Es que potser tinc l'esperança que com més la miri més bona es tornarà? O potser m'agrada riure'm del panoli de l'Eragon, la fleuma de l'Arya i el monstre de'n Durza? Sí, m'agrada veure com la gent per la dignitat. Pobre Durza, és el que en va sortir pitjor, la seva reputació es va ensorrar. Amb el que molava al llibre i mireu com el van deixar! No hi ha dret! Si jo fos ell me'ls carregaria a tots.
Què en podem treure de tot això? No us en fieu mai d'una peli adaptada d'un llibre/serie/comic o el que sigui. Sobretot si els que produeixen són els de la 20th Century Fox. Ja veurem com acabarà la peli de Dragon Ball. A manga estem revivint els capitols de la serie. Abans molaven però ara... Ara no t'ho pots prendre seriosament. xD

En fi, jo havia de dir més coses però tinc una vida ocupada, you know, o sigui que ja les explicaré demà.
Chao

Oh, però... ja som Desembre?

2008-12-06T18:49:00.005+01:00

Buh!!! ^3^ Com vaaa? Començem pooont! Per fí *^*.
Tot i així, m'estic aborrint moooolt xD Però tampoc és que vulgui sortir de casa, necessito fer el mandra, saps? xD Bé, tan és xD
Actualment sóc un ésser despreocupat, sense problemes, i feliç com no ho he estat mai ^////^. Qué fantàstic és tot, no? xDDD

Comparat amb fa un mes, estic totalment renovat >3<> Ja veig els llums de Nadal engegats. Oh, però... ja som Desembre? Fueh... S'acosta el final d'any, llavors.
Crec que l'època que més m'agrada és l'hivern. No perquè sigui l'època en que la gent es gasta més diners, sinó per la il·lusió de la gent. Ara que, se'm baixen els ànims veient l'anunci de la Loteria. Anímate. Dios, ni que tinguessim depresió col·lectivaaah xDDD

Per Reis demano poder ser feliç com ara durant tot l'any...

//I de pas (xD) algun llibre o videojoc... I el disc de MCR, sí xD //

I la setmana que vé... ^o^

Desconnectant;
Jördi (m'estic acostumant més a Jordi que a Ota ó,ò )

L'ocell que va esclatar en flames

2008-12-03T16:30:00.005+01:00

Saps, ser immortal no és tan bo com ho pinten. Al principi ho trobes estrany, fins i tot divertit. Però creu-me, a la llarga només fas que patir.
Estar malalt, amb febre i dolors per tot el cos. Desitges que s'acabi però continua i continua, destrossant-te sense que es noti.
Quan et fereixen, et travessen, et decapiten, et cremen viu però no et mors i sents tan dolor que és impossible de descriure.
Però no és el pitjor. El dolor físic marxa de seguida. L'emocional no. Al principi estàs bé, saps? Tens família, tens amics... I com qualsevol altre persona creus que sempre estaran allà amb tu. Però ells creixen i tu no. Ells van tenint fills i nets i tu no. Per ells si que hi ets sempre, fins que es moren, tota la vida. Ells moren i tu vius. Veus com tot passa a un ritme frenètic i et quedes enrere, enterrat dins la vida i per sobre la mort.
I al final te'n adones que estàs sol. De que et serveix llavors ser immortal? Quan ho ets la gent acaba oblidant qui ets en realitat. Han arribat a venerar-me com un savi, algú beneït pel món. Sóc més relíquia que persona per ells, aconsellant-los sobre el que passa i passarà. N'estava fart de tots ells.
Jo el que volia, el que vull, es viure. Però no la vida estancada de la immortalitat, una vida de debò.
L'únic que em queda per fer es morir i seguir aquells que van ser importants per mi. No em mal interpretis. Durant aquest temps us he conegut a vosaltres i realment us aprecio molt. De debò. Però si em decidís a seguir vivint tard o d'hora vosaltres també acabaríeu morint. Seria com tornar al principi.
Per mi la mort és l'únic que em queda. La mort és el lloc on tots som immortals.

Parrafada filosòfica sobre la immortalitat. Com que la història es nega a sortir sencera aniré escrivint trossos que tinc al cap.
Mmm... La vida va bé. He pogut recuperar el 5'5 de socials traient un 9'05 al tercer examen. L'Ota i jo hem tret la mateixa nota com a no se quin altre examen. Biologia, crec. xD Coses de la casualtitat.
Feia molt que no escribia. Però es que tampoc en tenia ganes. I ja fa temps que tenia aquest fragment al cap per escriure però he tingut alguns problemes de no res. Dibuixar va pitjor, diria.
Tot per culpa de l'estampat militar. On coi puc trobar jo un estampat militar que no sigui internet? xD Potser ho deixo per més tard, fins a l'hora de pintar.
En Boleta s'ha engreixat. I en Manso fa molt exercici. xD

En resum, el mon es molt friki i sinó ho creieu li demaneu a l'Ota que us passi el video de la cançó de la violació. xDD Que bo que és, aquest video. xD (Amb Barbies i Action Man, eh? No malpenseu).

Apa, tinc moltes altres coses a dir però no es poden comprimir en un sol post. xD
Shruikan

Tot... i alhora res

2008-11-29T22:11:00.005+01:00

Benvingut maldecap, perquè em lleves a aquestes hores?
Estava dormint, somiant... bé, o això crec. Ara, per fí, sóc feliç, saps? Almenys ho aparento, que ja és molt.
No m'ets de gran ajuda, sent sincers. Les coses han canviat, i ara la partida la guanyo jo.
N'estic aprenent, poc a poc, a sentir-me humà, a notar cadascuna de les emocions i sentiments que ens caracteritzen com a tal.
Oh, i tant, ja no cauré més en les teves trampes. S'ha acabat.

Per fí.

La gent em necessita, i jo a ells també, és clar. D'això es tracta. Ho he entès.

Senyor maldecap, que malauradament m'has estat acompanyant des de fa temps: ja te'n pots anar a pastar fang. Sí, aixi de clar. Ja no sóc el teu esclau. Busca't un altre indefens, jo ja no ho sóc. Ara, que no t'ho deixaré tan fàcil com penses. Com et vegi turmentant a algú proper, o no, tant és, penso acabar amb la teva existència. No ho dubtis, et perseguiré.

Sííí! xD Ale, per fi me'n he desfet de tota la merda que tenia al cap, estic net de nou ^^ Ho sento, ja ho dic publicament, si algun dia us he donat massa la tabarra. De debó. Almenys heu intentat escoltar-me i no m'heu engegat...
El blog està més mort que mai, sí, ho sé. xD

Jo... waish @____@ Estic desfent un embolic que tinc al cap, ara mateix. De fet, hi he estat el dia sencer. Ohg... però ara ho tinc clar ^^ Serà un petit pas més de la meva existència...

A reveure... si déu vol (de fet, aquest personatge no vol, ni jutja, ni fa absolutament res xD Com es pot ser taaaaant famós i no haver fet absolutament cap favor a ningu? Bé, de fet, és com tots els famosos actuals xD)

Byeeeee xDDD

Desconnectant,
Ota-chan, o Jördi xD

After Dark

2008-11-05T21:27:00.003+01:00

El que veiem és la imatge d'una ciutat.
Observem el paisatge des del cel, a través de l'ull d'un ocell nocturn que vola molt amunt. En aquest camp de visió tan ampli, la ciutat sembla un enorme ésser viu. O potser un ens col·lectiu format per diversos organismes autònoms. Les nombroses artèries s'estenen fins als extrems d'aquest cos inaprehensible, hi fan circular la sang i en renoven les cèl·lules sense parar. Envien informació nova i recullen la vella. Envien nous béns comestibles i recullen els vells. Al ritme del seu pols, totes les parts del cos s'encenen i s'apaguen, s'escalfen i s'estremeixen. Som a prop de la mitjanit i, tot i que ja hem superat el punt de màxima activitat, el metabolisme basal que manté la vida no s'atura. La remor que emet la ciutat és com un baix continu. És una remor regular, monòtona, però carregada de premonicions.
Fragment introductori d'After Dark (Haruki Murakami)
Tercera obra que poseeixo d'aquest autor. Wah... també he vist El meu amor Sputnik i un que no en tenia ni idea que s'hagués publicat a aqui... La llàstima és que el llibre és força curt (no arriba a les 200), però el que compta és el contingut, no? xDDDD Coi, sempre fa obres tan curtes? @___@
El que vull jo és una paranoia de més de 700 planes, si us plau xDD.
Oh, yes, per qui no se'n hagi adonat, per mi aquest és l'any Murakami ò.ó Seeeeh!!! i encara em queda Nadal per demanar més llibres (juasjuasjuas xDDD).
En fi... que tot i així encara m'he d'acabar de llegir els 36 homes justos (OMG! xDDDDDDD No hi tinc res en contra, m'agrada força, però sempre apareix un llibre nou xDD), la Puerta Oscura (No sé què fer-ne xD) i algun altre xDD.
També tinc que llegir-me una merda-adaptació de 50 planes de Dr. Jekyll 'n' Mr Hyde en anglés. 50 planes? Me'n acabo d'adonar ara. Jo em pensava que eren 100... però... 50... quina broma més absurda, no? xDDD
Oh, oh. Finalitzo aqui l'entrada xD
Visqueu feliços i procureu no menjar molts aniços, que no senten bé. (Sí, nova adaptació de la frase xD)
Desconnectant,
Ota-chaaan

The Carmin Red Shadow~

2008-11-04T19:13:00.006+01:00

Això està molt buit no? Hem de reviure el blog. ò.ó Avui m'ha tornat a agafar un atac de nostàlgia assasina. T___T Coi de Brising... Si sortís en Durza, però no! Havia de palmar-la al primer llibre, fantàstic. I ara jo em moro de fàstic. T___T

El saló va anar bé, va ser molt xaxi. Llàstima que només em compres la meitat de les coses que volia i vam estar molt poc temps amb la gent, cosa que va fer que arribés a casa amb una fastigosa sensació d'insatisfacció.
Qué hi farem~

Els ocells canten, les cuques es moren, els arbres es pelen... Começa a fer fred, no? Ja arriba l'hivern~

Mmm... Diendres hi ha una festa però no tinc ganes d'anar-hi. A sobre he de pagar quatre euros. Avans prefereixo anar a Barna city. No ser que fer...

En fi. Res més a dir, suposo.
La foto és del Saló, amb tots els frikis del Niu de Palla. xD Si algu no volia que sortis la seva cara que ho digui ara o que calli per sempre.

Apa, fins la pròxima paranoia.
Shruikan

Who is She?

2008-10-24T15:25:00.014+02:00

Benvingut blog!... El pobre tenia pols ó.ò Bé, però ja li he tret ^3^

Post d'art, sí! xD Feia temps que no penjava res per aqui, perquè ja tinc el DeviantArt i no m'agrada posar les coses que faig dos cops xD Kuwadate també té pols, per cert u,u Fins que no vegi que estic al 100%, no continuaré el capitol, tot i que el tinc pràcticament decidit...
Ara que, l'unic que dibuixo ultimament son noies (només la cara, cotxinots!). El que passa és que sempre en dibuixo una de diferent, depenent de com em trobi... a l'agenda en tinc una, per la carpeta dues o tres, i a casa tinc ulls de noies per donar i vendre dibuixats en post-it... L'unica cosa que les relaciona son els ulls... totes els tenen iguals xDDDDD

Crec que tot va començar tot amb el somni que vaig tenir per l'estiu (estiu...), més la dedicació amb la Hyoko (que ultimament hi parlo més u,u), i després es van anar afegint altres coses xD

(Es veu millor si l'amplieu xD)

Aquesta és l'ultima que he fet (acabada fa 10 min)... el recuadre de sota em venia de gust fer-lo, tot i que en un principi no m'acabava d'agradar... representa la presència, l'element... la multitud de coses que hi ha al mon, les coses que la noia odia.
Per cert, es diu Connie, com la vaca xDDD....Wait a mom! M'he deixat les celles! O_O u,u

Torno a estar deprimit, casum! xD

En fi, que se us menjin a tots xDDD
Desconnectant,
Ota-chan

Warning: Parental Advisory

2008-10-09T19:48:00.005+02:00

Bueh, hi ha gent realment estupida en aquest món, repeteixo xD Jo no aguantaré més, eh xD

L'examen de Biologia... ha estat complex, d'aquells que realment et motiven perquè saps que no l'acabaràs en una hora, però que al final l'acabes. La nota ni idea, la sabrem Dimarts. La setmana que vé alguns tenim 4 examens (Física, Anglès, Català, Religió), i encara ens en volen colar algun més. La seguent setmana també està ocupada d'examens xD.

Avui, com que tenia tarda lliure, me l'he dedicat a fer el cafre, dibuixar, escriure, desfogar-me i a motivar-me escoltant MCR. Ja tinc alguna que altre cançó preferida (El podi: The Black Parade, Famous Last Words, Teenagers). I resulta que fa menys d'un mes, veia un videoclip d'ells i ja m'espantava de lo raros que eren. Ara, els veig igual de bojos, però els hi trobo el sentit.
És trisi això que faig. Això que fem. De què serveix escriure en un lloc aixi? Cada cop ho trobo més inutil.
Perquè no té objectiu clar, el blog. Si en tingués, seria menys inutil. Obviament, els fotologs els trobo encara més inutils, però bé... xDD
Us deixo amb això.... Cancer, mooooolt emotiva. Dios u,u.

Desconnectant,
Ota-chan

PS: (No és PD, que sempre m'equivoco xD)Avui feia un any de la trucada empipadora. La del 9 d'octubre. Han trucat els d'una agència, però l'ha agafat el meu pare. Jo que tenia preparada alguna cosa xDDD

No acceptem bitllets de 30 €, aquí

2008-10-07T19:40:00.007+02:00

L'estupidesa en aquest món, igual que la riquesa, està mal repartida, perquè tan sols l'acumulen uns quants.
Autor de Blogger anònim, segle XXI.

Weeeeeh! En fi, deixo el rol de ~macabre pensador~ durant uns dies i em poso a escriure coses descents, lenye xD
Però en realitat no tinc res a escriure si no són coses del meu cap. És gran, ho haureu notat xD. Wohohohohohoho.
Bé, sí, l'unic que puc dir és que m'he tornat a viciar a MyChem, però ara més en serio. Wash *___* Són tant freaking xaxis xD. Sobretot l'ultim disc, els altres dos no em convencen molt.

M... Ahir em vaig passar mitja tarda repassant Història. Total, si arribo a saber que l'examen seria tan soso, hauria estudiat menys. A veure què tal el de Biologia... xD.
Hei, i ja portem un mes de curs, d'aqui poc Nadal! xDDDD No, d'aqui poc el Saló. Em compraré poques coses, doncs he d'estalviar pel viatge de Paris, si em vull comprar alguna cosa allà xD. N'hi ha que s'hi emporten 200 euracos.
Jo crec que seré més moderat i amb 150 ja faré, no? xD Tot i que estalviar serà fàcil, doncs cada setmana cobro per cuidar el meu germà, entre 15 i 20 euros. Crec que és massa pel que realment faig, però tot i aixi no acaba sent tan car com una cangur xD.

La Festa de la Verema, és veritat. Vem recaudar 900 euros, poc pel meu gust. Hauriem d'haver fet més numeros. M'hi vaig estar tot el dia, de 10 a 1:30 pel matí, i de 5:30 a 8 per la tarda, tot i que només hi havia d'anar obligatoriament 1a hora xD. Tota la classe va venir, almenys a fer la seva hora. A les 8 vem pujar uns quants a la plaça de dalt a veure l'espectacle de cloenda de la Verema. Phé, què vols que t'hi digui, em vaig quedar igual xD.
A les 9 vaig marxar a sopar a casa O3O.

I per Nadal, sorteig d'una XBox. A veure si hi passeu per col·laborar, no? xD
Casum, els maldecaps que fan els diners. Tot i que, com diuen, els diners fan la felicitat. Almenys a mi xD.
Desconnectant,

Ota-chan

PD: Començem amb els PD, va xD. Er... ahgm, sí *___*. Recordeu a escoltar The Black Parade, que val la pena xD ~Descarregant el que em falta del disc + alguna cançoneta dels altres~ I escolteu també Paramore, i Radiohead, i tot el que faci falta per sentir-vos plens! *3*

Colored blocked BOX

2008-10-06T20:47:00.003+02:00

Agafa la ràbia i transfórmala en energia.
Fes servir la foscor contra els teus enemics.
Domíneles, sobrepàsseles.
Només llavors seràs un home fort.

Shruikan s'ha quedat sense ganes d'estudiar història. :P Les dates i lo altre ja m'ho sé, que és lo més important. Tot lo altre és més o menys de raonar.
Aish, per què coi em costa tant dir-li a una persona que em deixi en pau? No és tan difícil, són tres paràules. Em falta decisió. u.u
En fi~ I per rellenar aquest post amb poc sentit, un poema que fa mooooolt de temps vaig escriure.

Per què t'has amagat?
Aquell record tan trist, tan dolorós...
Ha tornat a trobar-te.
Però no oblidis.
No oblidis que has caigut més d'un cop.
Caigut dins un pou fosc, profund i fred. Atrapat en un túnel que sembla no tenir fi.
Però no oblidis.
No oblidis que més enllà de la tristesa hi ha l'alegria.
Que més enllà hi ha escalfor.
I que ara tens gent que et necessita.
Per això no dubtis.
No dubtis a continuar endavant.
No dubtis en seguir lluitant. Per tu mateix, per tots nosaltres.
Per la llum que saps que tens dins el cor.
No dubtis en confiar.
No dubtis en ser tu mateix.
I no ho oblidis.
No oblidis que més enllà del túnel de tenebres,
Ara hi haurà algú que t'estarà esperant.

Avui ha sigut un dia extrany...
Shruikan

Europa VII

2008-10-03T20:00:00.011+02:00

Comienza la desconexión ~ se acaba el aire y la energía
No queda nadie en el control; la nave flota a la deriva
Y yo, con melancólica visión, repaso ciencia y religión
Señalo el sol por la ventana,
Allí vivía yo

M'ha arribat l'hora. Era inevitable. Sí, senyors i senyores, ha arribat la revolució.
Junt amb aquesta revolució, ha nascut una nova espècie. Jo.
Hohohohoho... sóc (i som, tard o d'hora) víctimes de la humanitat. Ens han fet aixi. I no val la pena intentar canviar res, perquè no servirà de res. Bé, n'esteu farts de sentir això, i dir-ho per ennéssima vegada no em farà sentir ni millor ni pitjor.

Aixi que procureu no agafar mal de cap pensant en masses coses abstractes i absurdes, doncs al cap i a la fi no hi ha resposta/conclusió absoluta. Prou ja, si us plau... (1a llei del meu nou ordre)

Deixeu que tot faci, que el temps passi, que segueixi qualsevol rumb. Escolteu-me seriosament les meves paraules (tot i que sé que la majoria m'escolta), aquestes coses no les dic per dir. No cal que en feu cas, però almenys no us ho prengueu en broma. No és una broma. (2a llei del meu nou ordre)

Oh, l'Ota està frustat, jajaja. De veritat, no és una broma. I no he passat un mal dia, no em desafogo per haver tingut alguna mala experiència avui. Wahg!

Insultar a la gent és el pitjor que he fet mai. Per què? Doncs perquè no ho he fet mai a la cara. Igualment, ara penso que insultar és el pitjor que pots fer davant problemes. Ofens a la persona, però també t'ofens a tu mateix. T'ofens per caure tant baix ~ (3a llei del meu nou ordre)
La música és el millor remei per la malaltia. Aquesta malaltia que ens fa ser corruptes i males persones. En veritat, gràcies a la música supero problemes. Perquè hi ha una cançó per a cada problema que tinguis. Per la meva part, si em sento trist, ho acabo de treure tot amb Radiohead, i l'endemà et trobes diferent. Ahir vaig acabar d'introduir My Chemical Romance a la llista. Crec que aquests dos grups acabaran sent la banda sonora/himne de la meva etapa de 15age en amunt. Música = únic amic no infidel. (4a i per avui, ultima llei del meu nou ordre)

Ultimament estic aprenent moltes coses sobre les persones. I com més n'aprenc, més ganes de plorar tinc.
Per avui, ja n'he tingut prou. I ara, si no us fa res, preferiria que no comentessiu el post (ho volia dir a els altres posts, però me'n vaig oblidar). No és per res en concret, simplement, per dir-ho d'una manera fàcil, vull que aquests tipus de posts siguin una espècie de diari privat el qual ningú pugui comentar, doncs son coses que he de solucionar jo mateix, però que alhora m'agradaria que la gent ho llegís.
PD: Curiosament, recomano també el nou disc de LODVG. No és la música a la que estic acostumat, però realment val la pena. Almenys, intenteu-ho mirant pel Youtube.

Desconnectant,
Ota-chan.

Una espècie de Rorschah~

2008-09-29T20:56:00.005+02:00

Ja n'hi ha prou... Veste'n d'una punyetera vegada. FORAAA! He dit que te'n vagis, que em deixis estar. No ho entens. Ningú ho enten. Vull estar sol, si us plau. Almenys un segon. Necessito saber què és sentir-se sol. No ho sents? FORA!
I així és com passen els dies. Ho odio, m'odio. Perquè tinc la necessitat de fer-me mal a mi mateix? M'hi estic acostumant. Em comença a agradar. Sóc despreciable, suposo que ho havies notat. Sí, és clar que ho havies notat. Tu, i la resta. Però no sabeu plantar cara. Us fa por dir la veritat...¿veritat?. Us fa por reconéixer a Mr. Hyde, jo, una espècie de Rorschah.
No cal més explicació.

Dit això, i com és de costum, em sento millor. No, però de veritat, a vegades n'estic fart d'algunes coses, i recórrer a aquestes metàfores desagradables em reconforta. Què hi farem, no?
Això sí, quan parlo del "TU", no em refereixo a ningú físic, sinó a pensaments que tinc. M... tot i que el que acabo de dir no és del tot cert, per ser sincers... Bé, tant és, us ha d'importar poc, això.

Avui estic Bad (l'adjectiu no m'agrada, és massa superficial i... ai, tant és), com en cada Dilluns. El passat pensava que el món s'ensorraria, avui almenys tenia la sensació d'estar atrapat en un pou. Anem millorant.

Així doncs, demà serà un nou dia, i a punt d'acabar el que em pensava que seria un bon mes, i ha acabat sent força catastròfic. Però em sento malament en pensar això... de què m'he de queixar, comparat amb les persones que són victimes de violència, o d'atemptats? Em sento estúpid quan això passa. I demano disculpes des d'aqui. Procuraré no queixar-me tant de les coses, quan en realitat el que pateixo és adolescè... no. Jo no pateixo això. Deixem-ho amb "mal humor".

Casum. Odio acabar fent aquest tipus de posts. Ho sento, repeteixo.

En fi. Desitjem, i esperem que l'Octubre i els mesos que venen després siguin millors. S'intenterà?

Desconnectant,
Ota-chan

Look here! ~

2008-09-28T14:28:00.005+02:00

Sóc un ésser sense volum, sense cos. Sóc un pensament, llavors? No em veig les mans... tampoc els peus.
I sento crits, allà al costat. Però no m'hi acosto, ja és massa tard... ¿Massa tard perquè? Tan sols sóc jo, i res més.
Sense saber com, camino.
Tal i com vaig aprendre d'aquell vídeo...

VIDEOTAPE (Radiohead)

When i’m at the pearly gates
This’ll be on my videotape
My videotape

When Mephistopheles is just beneath
And he’s reaching up to grab me

This is one for the good days
And i have it all here
In red blue green
In red blue green

You are my centre when i spin away
Out of control on videotape

On videotape
On videotape
On videotape

This is my way of saying goodbye
Because i can’t do it face to face
I’m talking to you
Before…

No matter what happens now
I won’t be afraid
Because i know today has been
The most perfect day i’ve ever seen

Vídeo: http://es.youtube.com/watch?v=O0MI3gtaqfY

Sí! Crec que m'he superat, amb això d'escriure paranoies! xDDD

Desconnectant,

Ota-chan ^^

Princeses i princeps

2008-09-26T17:26:00.003+02:00

Fa molt molt de temps, en un país llunya hi havia un rei que tenia set filles. Per no complicar-nos la vida intentant recordar els seus noms les anomenarem la princesa A, la princesa B, la princesa C, la princesa D, la princesa E, la princesa F i la princesa G.
Resulta que aquestes princeses tenien totes un any menos que l'altra. Exemple, A era la més gran i tenia 23 anys, mentre que B en tenia 22 i C 21.
En el país on vivien, les princeses s'havien de casar als 23 anys i era el torn de A de trobar un bon espos. Ella el que volia era casar-se amb un cantant molt famòs d'un país llunyà però estava compromesa amb el princep del país veí, al que anomenarem 1.
1 tampoc volia casar-se amb A, ja que ell era gai i li agradava el mateix cantant que A, però la decisió estava presa pels seus respectius pares.
A i 1 es van casar, però al cap d'uns mesos els dos es van escapar de la seva mansió i van anar al país del seu cantant a veure qui el conquistava primer. Els pares en assabentar-se'n es van deprimir i van plorar amargament durant dies.
Al cap d'un any va ser el torn de B de casar-se. Al contrari que a A, a B no li feia res casar-se amb el princep 2. El que ella no savia es que 2 era un cremat. I el que 2 no savia es que a B tenia un mal geni assasí. Als primers mesos 2 va estar ingressat unes quantes vegades a l'hospital per diverses ferides greus. Al final però van trobar l'equilibri com a parella i van ser feliços a la mansió que A i 1 havien abandonat. I els pares van ser feliços i van plorar durant dies.
Al cap d'un any va arribar el torn a C de casar-se. C era una noia polida, treballadora i molt femenina i tenia l'ideal de casar-se amb un homenot de pelo en pecho, que infundés confiança i protecció. Però resulta que el princep 3 era molt poruc i timid i a sobre un figaflor. I el dia en que va entrar un lladre a la seva mansió va haver de venir la germana gran de C, B, a trencar-li la cara perque 3 s'havia desmaiat de la por. I C va plorar amargament perquè no tenia el seu home ideal; i els pares en veure-la tan trista, van plorar també durant dies.
Al cap d'un any es va cel·lebrar el matrimoni de la princesa D amb el princep 4. El seu matrimoni va ser l'únic sense problemes. Si no contem que els dos eren lletjos com un pecat i que durant la ceremonia tothom mirava al terra, inclus el sacerdot. A exepció dels pares que no veien res per culpa de les llàgrimes que van vessar durant dies.
El seguen matrimoni va ser el de E al cap d'un any. E i el princep 5 havien guanyat repsectivament els premis de la dona i l'home més forçuts. El problema es que tots dos competien sempre entre ells per saver quin era més fort i sempre empataven. Semblava que algun dia es matarien entre ells fins que van fer un tracte amb C i 3 i es van intercanviar els nuvis i les esposes, així que finalement E i 5 van trobar una parella més feble que ells i C i 3 algú a qui amagar-se darrere. I els pares van plorar perqué no savien fer res més, durant dies.
F es va casar al cpa d'un any amb 6. Però en aquesta història no volem disciminar a ningú o sigui que F era lesbiana igual que el princep 1. El problema era que 6 s'en havia enamorat bojament però F era incapaç d'estimar-lo. Així que 6 va decidir anar al millor centre d'estètica del món i es va fer un cànvi de sexe. Va tornar a casa amb F convertit en una dona i la princesa el va rebre amb els braços oberts. I els pares de la princesa van plorar de felicitat, mentre que els del princep s'estiraven els pèls i ploraven de ràbia en veure el seu fill convertit en dona.
I al cpa d'un any va arribar lúltim casament el del princep 7 i la princesa G. Al principi els va anar bé, tenien gustos semblants i es compenetraven. Però G es va adonar que no era feliç vivint amb un sol home i va anar a segrestar tots els princeps i van formar amb ells un harem particular. Les seves germanes, obiament enfadades pel segrest dels seus homes, van decidir anar-los a rescatar totes juntes i per increhible que sembli ho van aconseguir, després de passar dificils proves i reptes que explicarem en una altra història. Al final van aconseguir-ho i van enviar a la princesa G al Nou Continent dins d'una caixa de correus. Allà la vida li va anar prou bé, com a guionista de teleseries Sud-Americanes i guanyava prou pasta com per comprar-se un ninot de silicona cada més. I els pares haguessin plorat si no haguessin estat rient per un acudit molt bo que van explicar i que els va fer riure durant dies.
Al final, tothom va ser feliç.
I vet aqui un gat i vet aqui porc, aquest conte no encaixa enlloc.

Shruikan

~Agh... ¡Damn it!

2008-09-22T21:05:00.005+02:00

M'agradaria mantenir-me sempre al marge i no haver de dir res, m'agradaria ser invisible i caminar a pas lleuger, pel mig de la carretera, esquivant als conductors frustats que han de tornar a anar a treballar... m'agradaria poder marxar dels llocs quan volgués, sense que ningú em digués res, ni tan sols s'inmutés: M'agradaria ser això, el que sóc en realitat.
Un ésser que no necessita estar a prop de les persones per saber com en són de cruels...
Sempre que intento ser jo mateix, utilitzar les meves normes, alguna cosa ho acaba inpedint: un somriure. I llavors me'n adono de les ximpleries que penso. Per què? Què coi passa? Per què em preocupo de coses que són invisibles als ulls de la resta? Perquè no puc deixar que les coses facin per si soles?

HIGH AND DRY (Radiohead)

Two jumps in a week,
I bet you think that’s pretty clever don’t you boy?
Flying on your motorcycle,
watching all the ground beneath you drop
You’d kill yourself for recognition,
kill yourself to never, ever stop
You broke another mirror,
you’re turning into something you are not

Don’t leave me high, don’t leave me dry
Don’t leave me high, don’t leave me dry

Drying up in conversation,
you’ll be the one who cannot talk
All your insides fall to pieces,
you just sit there wishing you could still make love
They’re the ones who’ll hate you
when you think you’ve got the world all sussed out
They’re the ones who’ll spit on you,
you’ll be the one screaming out

Don’t leave me high, don’t leave me dry
Don’t leave me high, don’t leave me dry

Convindria que ara desaparegués, no?
Que passeu una bona nit, sigueu qui sigueu, que un ja s'ha desfogat (i de quina manera *w*). Què faria jo sense aquest blooog...

Desconnectant,
Ota-chan

~LOLOLOLOLOLOLOL~

2008-09-22T20:41:00.005+02:00

Avui he estat de bon humor. Super alegre. Tan feliç que creia levitar.
I quina és la raó de tanta felicitat?
...
Ni més ni menys que un concert dels LM.C a Barcelona! A BARCELONA!! AL COSTAT DE CASA!!
Quans cops tens a la vida de anar a veure el teu grup preferit que viuen a l'altre punta del món? Hi he d'anar... Si no hi vaig em morirééééééééé... T_T
Si tingués temps us parlaria del grup i tal però en realitat representa que estic escrivint "d'amagat" (ma mare no vol que vagi a l'ordinador entre setmana, no entenc per què).
El cap de setmana he d'anar a Barcelona i podria comprar-me l'entrada però... I si ja no en queden? QUE FARÉ SI NO N'HI HAN?! Espero que no es dongui el cas però... A sobre la maleïda entrada costa 35 euros (amb gastos d'envio crec, o sigui que potser és més barata) al FNAC. Al servi caixa potser és més barat. Jo ho miraré.

Si ja ho sé aquest post on té cap ni peus i segurament l'Ota deu estar fart de sentir-ne parlar. xD Simplement volia compartir la meva felicitat~

Apa fins la pròxima.
Shruikan

PD: Alguna ànima compassiva voldría venir amb mi al concert?

Hello, World!!~

2008-09-21T13:37:00.005+02:00

Hola, gent! Shruikan, aqui para servirles. La primera setmana d'escola ha estat superada amb èxit. ò.ó

Ahir vaig veure Camp Rock amb les meves amigues. No és que em fes molta il·lusió però em venia de gust. Les cançons estaven bé, eren enganxoses i le peli et feia venir ganes de fer tu mateix un musical. xD
Crec que ja ho savieu, però hi sortien els Jonas Brothers. S'ha de reconeixer que els tios tenen gràcia però no m'acaba d'agradar que s'hagin vengut tant a una cadena de televisió.
Ara que hi penso, no hi havia rivalitat entre els fans de Tokio Hotel i dels Jonas Brothers? Algú em pot explicar per què? xD

I relleno aquest post buit de sentit amb una imatge d'en Maya i l'Aiji dels LM.C. *o* En Maya sempre surt fen cares a quasi totes les fotos. xD No són churri-monos? >w<

Apa, fi d'un post sense sentit.
Desconectant: Shruikan

VOLUME 4.0

2008-09-19T19:07:00.005+02:00

Per fi va obrir els ulls.
La Hyoko s'acabava de despertar. Notava com la llum pròpia de la tarda passejava per l'habitació. Lentament, i com era de costum, es va inclinar cap a la tauleta de nit. Ja eren les set de la tarda.
- Boooon dia, gatet! - va dir, recordant-se'n de la bèstia, i alhora sense deixar de mirar el despertador.

No hi hagué resposta. De fet, era previsible, no?
Deixava anar un badall rere l'altre. Habia dormit poc, per culpa del que havia passat la nit anterior. Va començar a moure el braç, i amb un cop sec va agafar el mantell i es va destapar.

-
Detesto haver-me de llevar xD Aquesta setmana m'ha passat dia rere dia el mateix: parava automàticament i sense pensar el despertador, i després me'n oblidava i continuava dormint, fins que passàven 10 minuts i m'havien d'escridassar xD Em limitava a dir "Collons, és veritat" xD

És veritat, ja hem començat el curs. Ja ha passat una setmana. Si la cosa va aixi de ràpida, que el temps faci xD. Algunes àrees són eternes, però, com Tecnologia (tot i que s'ha de fer un sacrifici per arribar al trimestre d'Habitatge *___*).

Curs estrany, no hi ha adjectius per definir xD

És curiós que començi el curs i al primer dia tothom ja pensi en el viatge final (Tot al seu temps, si us plau). També és el fet d'estar a 4t que et començes a plantejar coses complicades, com per exemple el ¿Què dimonis vull fer l'any vinent?. Encara hem d'anar a fires de l'estudiant, i a xerrades de les experiències que han tingut els que l'any passat feien 4t.
Tot i així, necessito estar suficientment preparat com per decidir-ho. Únicament el que he d'acabar de decidir és el batxillerat (que MOLT probablement acabarà sent el tecnològic xD), doncs el que és la carrera i aquestes coses ja les tinc força clares xD.
Per qui no ho sàpiga, (Me'n penediré si d'aqui uns mesos canvio d'opinió xD) m'agradaria ficar-me a l'arquitectura. Em motiva, vès xD. No vull acabar fent grans edificis (prou sapastre sóc xD), però poder restaurar cases, carrers de nuclis antics, etc... m'ompliria xD (Si això suposa treballar per un ajuntament, què hi farem xD) Què? Tothom té els seus somnis, no? xD

Canviant de tema (sí, que em rallo molt xD), sento no haver escrit res aquesta setmana. No tenia què escriure, i abans que publicar per publicar, preferia fer-ho pel cap de setmana (tot i que som divendres). M'estic (intentant) enganxar a Bakuman, un manga el qual la Shruikan ja en va parlar.

Hi he donat moltes voltes, i m'ha vingut una cosa al cap: La història tracta d'uns personatges que volen crear una història. Ara bé, no podria ser que en un futur, tampoc molt llunyà, el còmic inventat podria superar (en quant a èxit) a la pròpia historia base? Perquè el que suposo que volen fer els autors és crear dos mons diferents dins el mateix pack. Es vendrà més merchandinsing d'aquesta història dins de Bakuman que la propia Bakuman? S'entèn? xD
La Shruikan em va entendre, aixi que espero que ho entengueu també xD

Va, deixem d'escriure per avui, que no sé ni què dic, a aquestes hores xD

Desconnectant, Ota-chan

PD: Qui hagi fet un badall durant la lectura del post, que m'avisi. Llavors serà veritat el que he llegit que si escrius sobre badalls i de coses com dormir, automàticament badalles xD Jo ho he autocomprovat, i és veritat o_o O potser és que ja estic massa cansat? xD

~Bye Bye Summer~

2008-09-15T19:09:00.003+02:00

Bé, finalement ha arribat el dia de tornar a classe. Potser vosaltres no però jo la veritat ja en tenia ganes. A l'estiu no feia ni brot a veure si ara m'activo. >.<
Propòstes d'aquest any:
-No estressar-me ni deprimir-me
-Anar al Saló del Manga
-Comprar-me un jersei negre i vermell a ralles
-Oblidar-me de tot el que vegi quan vagi a Paris a l'hivern i així em faci més il·lusió quan hi vagi amb la classe
-Intentar aconseguir un disc dels LM.C
-Recordar al menys l'aniversari de 4 persones que no siguin de família
-Obiament, aprovar el curs amb bones notes i graduar-me
-Aconseguir que els de la classe acceptin algunes de les meves propostes de recol·leció de diners (calendari, musical...)
-No traumar-me ni patir un accident
-Guanyar al Budokai algun dia amb el Broly
-Escriure més sovint
-Llegir-me Lluna nova
-Passar-me el Dark Chronicle i el Senyor del Anells
-Intentar escriure/publicar el primer capitol de la meva història
-Aprendre Basc/Euskera

I crec que ja està. Si m'en deixo algún ja l'escriuré per cap d'any. xD
Apa, bona sort a tots. ò.ó

Shruikan
PD: Lo del accelerador de particules, sí allò de que provocarà un forat negre, no us ho cregueu. Com a molt destruirà mitga ciutat i provocarà radiacions quilometres al voltant.

PUZZLE.04

2008-09-12T14:03:00.003+02:00

Hola! ^^. Porto taaants dies sense explicar coses xD. Dilluns a tornar-hi xD.
A veure... fa dies vaig anar a Barcelona, per capritxos del meu pare xD. De pas, vem anar al Diagonal Mar. No m'acostumo a veure coses tant graaans o_o Hi havia un Alcampo a dins! dios xDDD (es nota que sóc de poble, no? xD).
També hi havia en Fnac... hi ha forçes comics o,o. Portava diners, però no sé per què, no em vaig gastar res... u,u Em podria haver comprat lluna Nova! Idiota! xD

Després... al poble hi ha hagut Festa Major. L'odio, però vés per on, aquest any m'ha passat volant xD Diumenge vaig estar passejant (fent mal, com van dir...) amb alguns de la classe... quan me'n vaig adonar, eren quarts d'una del vespre xD El Dilluns em van dir per anar al ball de confeti... que de confeti, en va tenir poc. Començava a les 00:30 (Qui devia decidir l'hora estava una mica... xD). Molta gent (de totes les edats o,o), però sobretot joves que ja anaven pet quan encara no havia ni començat. xDDD. Pensava que seria pitjor, però em va agradar força ^^. Vaig tornar a les 3, caminant pel mig de la carretera principal... sempre ho havia volgut fer xD

Ahir vaig anar a veure uns parents que viuen prop de la platja. He pogut observar el poder de Tokio Hotel. La meva cosina té 7 anys i la seva habitació està plena de posters de'n Tom i la seva trepa (xD)... i té una guitarraaaaah! Vaig poder /fer veure que sabia/ tocar la guitarra u////u
I ara m'he quedat sense més coses per dir... xD

Afegeixo més dades de la Hyoko, per anar-la coneixent més ^^
HYOKO:
Alçada: 1'63... és molt baix? ó,o
Talla de calçat: un 40 xD
Menjar preferit: Galetes verges... vull dir, sense xocolata per sobre ni res semblant xD
Beguda preferida: Aigua? xD No li agraden les coses artificials.
Llocs on està tranquil·la: a casa (bé... al seu mini-pis xD)... tot i que ara hi ha el gatot o_o Què n'ha fet? On l'ha amagat? xDDD
Programa de TV preferit: Els reallity-shows 24h... >/////<>
Els seus veins: Sí, en té xD. A la casa del davant hi viu una senyora d'edat mooolt avançada que fa anys que no surt de casa. També algun cop hi han hagut okupes al pis de dalt... però com que de tant en tant ve la policia de Tokio... han de marxar.
Mascotes: No n'ha tingut... bé, ara té al gat, però en un principi no és seu, i no se'l queda pas xD.
Coneixements informàtics: faré que de tant en tant vagi a un Cibercafé... bàsicament per buscar informació.

I de moment no se'm ha acut res més... xD
Aprofiteu els dies que queden!
Ota-chan

Descubrir

2008-09-04T20:23:00.010+02:00

L'Ota-chan està de festa. Per fi puc dir que he acabat el capítol xD Tres mesos de treball TT__TT xDDDD Bé, de fet... algun mes no he fet res, o sigui que... deixem'ho amb "la major part de l'estiu xD".
Tornant al tema... primer de tot: és de lectura Oriental (dreta, esquerra), però suposo que la majoria dels lectors del blog estàn acostumats a aquesta lectura xDDD.
Llavors... el guió ha canviat un pél al que us vaig dir al principi. La Hyoko no coneixia l'existència d'essers nocturns FINS que es troba al que surt a mitjans de capitol ... és algo que he hagut de canviar perquè sinó hi havien coses que no cuadraven u,u.
L'idioma és en castellà, ho sento u,u. Però vaig trobar més lògic fer-ho aixi per tal que més gent sigues capaç d'entendre-ho. Potser més endavant ho faré en català... xD.
Pel meu gust, el capitol va massa ràpid i hi ha certes accions que es veuen forçades (o potser sóc jo que ja estic una mica ratllat xD). Prometo ser millor al capitol 2...

Ara... trieu de quina manera voleu veure el capitol (els que vulgueu o tingueu temps xD):

1- Via Megaupload: http://www.megaupload.com/es/?d=QOEDGC9Y
M... no he comprovat que es descarregués correctament, confio que vagi bé. Crec (estic segur), que les pàgines estàn desordenades xDDD Ho sento, és el primer cop que ho faig ^^U

2- Via DevianART
www.yagaito.deviantart.com I de pas que algu hi comenti, que està molt sol i ultimament no hi va ningu u_u xDDD

3- Via Blog.
Si et fa madra moure't d'aqui... en fi xD

La pàgina 16, entre algunes altres, és la que més m'agrada, i amb la que més bé m'ho he passat dibuixant xD

Demano crítiques sobre el 1r capítol, bàsicament per anar millorant. Tot i així, no vull perdre l'escència Kuwadate xD

Què passarà al capitol 2? Entre altres, la Hyoko farà el que tenia previst: omplirà el barri de fotocòpies del full aquell xD. Prometo fer aparéixer més el pobre Kayo-san, que només ha sortit en una pàgina (més la 1 xD).

PD: La Shruikan ja està treballant en la versió escrita del primer capítol de la seva història... espero que l'acabi aviaaat ò,ó I que faci més il·lustracions (no-chibis, perquè no s'aprecien tant xD) dels personatges... sobretot del vampir ò,o xDDDDD
En fi, corto y cambio

Desconnectant;
Ota-chan

¿Apostamos?

2008-09-01T19:23:00.005+02:00

No m'agrada dir la veritat, cony.
Prefereixo donar moltes vegades la raó a algú abans de començar una discussió sobre qui té la raó. Prefereixo tenir secrets...
La Hyoko un dia em va dir que els secrets només serveixen per amagar qui som en realitat. En part tenia raó.
Avui he anat a casa de la Hyoko. Sorpresa, no hi era. Bé, i si hi era devia estar dormint xDDD. Sempre m'obre la porta, amb mi és curiosament amable. Aixi que he anat a fer una passejada ràpida pel barri. Li tinc dit que aquell barri tard o d'hora li acabarà fent mal. Sempre hi ronden paios estranys, i la majoria borratxos. Quan he tornat a casa, m'he mirat la pel·li que ahir havia descarregat (me la va recomanar la Hyoko ^^). Es diu Funny Games, i m'ha afectat. No seriament, però com diu la gent: "Quan acabes de veure una pel·licula o acabes de llegir un llibre, la teva forma de pensar canvia". Quanta raó xD. L'argument és simple: una familia que per vacances se'n va al seu casalot d'estiu, en un lloc ven tranquil i sofisticat. La familia s'estranya del comportament dels seus veins: Es veuen estranyament nerviosos, i tota l'estona al costat de dos joves vestits de golfistes. Al mateix dia, un dels joves va cap a casa de la familia protagonista i els hi demana quatre ous, ja que a la veina se li han acabat. I aqui comença tot el merder xD La pel·li és recomanable, tot i que és molt diferent al cinema comercial. El director ja va fer la mateixa pel·lícula, amb els mateixos escenaris, Idèntica, al 1997, i ara ha repetit. Hi ha escenes en que la càmara no es mou durant més de 15 minuts (t'ensenya, sense canvis de plans, com n'estan de destrossats els membres de la familia xD). Un dels joves té contacte directe amb tu, de tant en tant et va dient coses, mola molt xD. Però el que fa més ràbia és quan la mare de la familia agafa l'escopeta i mata a un dels joves (el més totxo xD). L'altre, de cop, diu "Dónde está el puto mando?!", després de buscar es troba al seu mando i rebobina tota l'escena fins al moment en que la dona està a punt d'agafar l'escopeta, i li pren xD. Obviament, tota la familia acaba morta, i els joves totalment feliços i tranquils

Sigues amable quan algu et demani ous, si us plau xD
En fi... queda poquet per tornar, eh? xD.
PD: També he vist The Eye, amb Jessica Alba. Pel·licula també molt recomanable ^^
PDD: Faràn una pel·licula de Tòquio Blues, ja informaré quan sapiga més coses ^^
PDDD: Kuwadate ja té blooog ^^ Podeu veure els progressos a: http://kuwadateblog.blogspot.com

Ara sí, marxo ^^

Sigueu feliçoss
Ota-chan